Os dejamos un texto sobre la importancia de implicarse. El texto está en Català, pero os dejamos también la traducción al Castellano.
Història basada en una idea d'un company i en declaracions reals de gent que ens envolta
Al bell mig de la selva, estava passant allò que malauradament és tan freqüent. La tribu dels currets veia com la tribu veïna, ambiciosa i malbaratadora, havia esgotat els seus recursos i venia a cremar-los el poblat per aconseguir noves terres.
Els pobres currets estaven perdent, no només el sostre que els protegia en cas de tempesta, sinó també els seus estris de treball, amb els que llauraven la terra, feien el pa, les medecines, els vestits, en definitiva tot allò amb que construïen el seu futur.
Presos de la histèria, feien el que podien per apagar el foc, amb galledes d'aigua, amb terra, amb escombres, amb mantes. Molts d'ells fins i tot patien cremades per acostar-se massa a les flames. No sempre feien el més adequat però ho intentaven.
Tanmateix, no tots ho feien. En un racó, una part dels habitants s'ho mirava amb les mans a les butxaques. Tenien una interessant conversa:
- No estic segur de que l'incendi m'afecti, probablement no arribarà a casa meva.
- Jo no puc participar. Tinc poca aigua i la necessito per regar els meus tomàquets.
- No serveix de res lluitar contra les flames, per tant m'ho miraré des d'aquí.
- Això de la lluita de tribus és politiqueig, jo estic per sobre d'aquestes coses.
- De fet, jo ideològicament m'identifico més amb els qui han encès el foc.
- El comitè que dirigeix les tasques d'extinció son uns histèrics i criden massa. S'ha de saber demanar les coses. Em nego a col·laborar amb gent tan mal educada i poc refinada.
- Abans ha vingut un d'ells a reclamar-me que col·labori. Això atempta contra la meva llibertat de decidir.
- Hem lluitat molt per aconseguir les llibertats que tenim, com per què ara vinguin a obligar-me a apagar un foc.
Algun d'ells pensava, sense dir-ho en veu alta: si ajudo els qui han encès el foc, potser em donaran algun premi. Qui sap si d'aquestes flames en sortirà alguna oportunitat que jo pugui aprofitar.
Un dels apagafocs, amb el rostre ennegrit i una galleda a cada mà, es va desviar una mica de la seva ruta per interrompre l'animat debat.
- La vostra passivitat farà que es cremin més cases- va dir. Tots es van tapar les orelles per no sentir-ho.
L'endemà, entre les restes fumejants del poblat, quedaven algunes cabanes que s'havien salvat. D'aquestes, un parell pertanyien als espectadors del racó.
Ningú va donar les gràcies als apagafocs per haver-les salvat. De fet, tampoc s'ho esperaven. Ja hi havia hagut altres incendis abans.
Resumint:
A hores d'ara, si encara no saps el que significa ser un esquirol, és perquè no vols. Quan el foc hagi passat, els teus companys estaran al teu costat, com ahir, com sempre. No ets cap víctima per molt que ho repeteixis.
