Calendaris 2017

Companyes i companys

a continuació trobareu l'enllaç als calendaris de l'any  2017 dels tres centres de treball d'Unidesa que no han estat signats per les diferents representacions legals de la plantilla degut a les incongruències plantejades per la direcció de l'empresa en la configuració dels mateixos.

Tanmateix seran els vigents, perquè així ho estableix el conveni col.lectiu d'aplicació, durant l'any 2017.

Salutacions

Calendari Unidesa Sant Cugat
Calendari Unidesa Fàbrica
Calendari Unidesa CDS

Signat el Conveni del metall de Barcelona per als anys 2016-2017

Increment salarial del 3%

Signat el Conveni del metall de Barcelona per als anys 2016-2017

Aquest dilluns, 7 de novembre, CCOO d’Indústria de Catalunya, FICA-UGT de Catalunya i la Unió Patronal Metal·lúrgica han signat el text actualitzat del Conveni del metall de la província de Barcelona per als anys 2016-2017, en els termes del principi d’acord assolit el passat 14 de juliol.

CCOO d’Indústria valora positivament el conveni acordat, ja que preveu uns increments salarials raonables, que permetran millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector, alhora que s’avança en algunes qüestions importants en matèria d’igualtat, salut laboral, drets sindicals i formació, tal com reivindicàvem en la plataforma sindical del conveni.

En el capítol salarial, estableix un increment del 3% durant la vigència del conveni, que serà de dos anys (2016-2017), més la motxilla salarial pendent de l’anterior conveni, i una clàusula de revisió salarial per garantir el poder adquisitiu, acompanyat d’una limitació de la compensació i absorció que no podrà operar en un dels dos anys de vigència del conveni, per la qual cosa es garanteix increment real del salari a tot el sector.

Text i annexos del conveni signat

Acta de la signatura del conveni

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

Bon dia,

La patronal UPM continua sense plantejar els elements necessaris per tancar un acord sobre el Conveni del metall de Barcelona, així va quedar palès en la reunió d'aquest dilluns. Tot i que estem disposats a modular aspectes de la nostra proposta per avançar en la negociació, CCOO i UGT vam insistir que el tema salarial i la seva garantia són imprescindibles per tancar un acord i mantenim les nostres propostes en qüestió de formació, salut laboral, drets sindicals i igualtat.

La propera reunió de la comissió negociadora està prevista per al 14 de     juliol. CCOO i UGT continuarem treballant per definir la campanya de mobilització per preparar el sectyor davant la falta de voluntat negociadora de la patronal.


NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 7 (en català i en castellà)


Salutacions cordials

Joan Carles Gallego dejará la secretaría de CCOO de Cataluña el próximo abril

FOTO: FOTOMONTAJE CG

Joan Carles Gallego (d), secretario general de CCOO de Cataluña, y Javier Pacheco (i), secretario de la federación de Industria en imágenes de archivo.

Javier Pacheco, secretario de la federación de Industria, es el mejor posicionado para tomar el relevo en el 11 congreso del sindicato

Tras ocho años en el cargo y después de vivir la peor crisis en la historia de la democracia, Gallego declinó presentar de nuevo su candidatura. Ha cumplido los dos mandatos que constan en los estatutos de CCOO, aunque podía optar a un tercero extraordinario si lo justificaba.CCOO de Cataluña se prepara para renovar su secretaría general. Joan Carles Gallego (60 años) oficializó en la reunión del Consejo Nacional de este miércoles que dejará la primera línea del sindicato en el próximo congreso, que ha sido convocado en Barcelona los días 4, 5 y 6 de abril de 2017.

(Fuente y noticia: http://www.cronicaglobal.com)

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

Bon dia, US REENVIEM LA NOTA INFORMATIVA AMB L'ENLLAÇ CORRECTE: En la darrera reunió de la comissió negociadora del Conveni del metall de Barcelona, celebrada el 25 de maig, s'han evidenciat dues qüestions: l'estanacment de la mesa i la manca de voluntat negociadora de la patronal UPM. CCOO i UGT vam posar sobre la taula els punts que considerem necessaris per tancar un acord, mentre que la patronal intenta allargar la negociació i pretén que treballem més per menys salari i planteja altres retallsdes. Davant d'aquest escenari, hem advertit la patronal que sense negociació, ens aboca al conflicte i a la mobilització. Per això, el proper 13 de juny convoquem els delegats i delegades del metall de la província a concentrar-se davant la patronal per exigir-li que desbloquegi la negociació i obrirem un procés participatiu per definir noves aturades. NOTA INFORMATIVA (en català i castellà)

Informació referent a la actualitat de les negociacions del conveni del metall

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

Bon dia, Ahir vam tenir una nova reunió de la comissió negociadora del Conveni del metall de Barcelona, en la qual CCOO i UGT vam emplaçar la patronal UPM a reformular la seva proposta d'acord amb el context econòmic i industrial actual, ja que no està en sintonia amb un context de creixement econòmic com l'actual. També la vam instar a abordar les propostes de la plataforma sindical i a agilitzar les negociacions per superar la situació de bloqueig actual. NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 4 (en català i en castellà) Us instem a seguir de prop les negociacions i a participar en les assemblees informatives que es convoquin, en funció de l'avenç de les negociacions. Salutacions cordials,

1 DE MAIG 2016 - CONTRA LA POBRESA SALARIAL I SOCIAL

Us convidem a participar activament en les manifestacions, mobilitzacions i concentracions del proper 1 de maig.

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

Bon dia,

El 14/4 vam tenir una nova reunió de la comissió negociadora del Conveni del metall de Barcelona, en la qual la patronal UPM ens va presentar una proposta pobre, decepcionant i obsoleta. CCOO d'Indústria valorem molt negativament aquesta proposta i advertim la patronal que és inadmissible que en el context econòmic actual ens facin un plantejament més restrictiu que els que ens va permetre desbloquejar el conveni fa dos anys, en un context econòmic força més advers.

CCOO fem una crida als treballadors i treballadores del sector a intensificar el seguiment de les negociacions, tensar el sector i a participar en la manifestació de l'1 de Maig per exigir a la patronal que reconsideri la seva estratègia.


NOTA INFORMATIVA CONJUNTA (en català i en castellà)

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

CCOO D'INDÚSTRIA DE CATALUNYA INFORMA

A TOTS ELS DELEGATS/ADES DEL SECTOR DEL METALL A TOTS ELS AFILIATS/ADES DELS SECTOR DEL METALL Bona tarda, Us informem que ahir, 29 de març, les federacions estatals CCOO d'Indústria i MCA-UGT i la patronal CONFEMETAL vam signar un acord pel qual vam convertir l'Acord marc estatal del sector del metall en Conveni Estatal del Metall. CCOO d'Indústria de Catalunya fem una valoració positiva d'aquest acord, ja que garanteix que cap treballador/a dels sectors siderometal·lúrgics es quedi sense la cobertura d'un conveni del metall, en cas que decaigui algun dels convenis provincials i/o autonòmics vigents actualment,i ens permet passar a una estructura de negociació col·lectiva més articulada i en consonància amb el que requereix la indústria actual. Us adjuntem a continuació: - Nota informativa (EN CATALÀ I EN CASTELLÀ) - Acta de l'acord - Nota de premsa de la federació estatal Salutacions cordials,

CCOO ante el Acuerdo para un Gobierno reformista y de progreso, alcanzado por el PSOE y C’s

Després del primer acord signat per PSOE y C's, us fem arribar la postura de les CC.OO. davant aquest intent de formació de "Gobierno Reformista".

Tras un primer análisis del texto presentado por el PSOE y Ciudadanos, bajo la denominación "Acuerdo para un Gobierno reformista y de progreso", la Ejecutiva confederal de CCOO hace públicas las siguientes consideraciones:

La mayoría de la población española que acudió a las urnas el 20 de Diciembre optó por el cambio en sentido social y progresista. Sin embargo el resultado de las elecciones, corregido por la ley electoral,
envió un mandato a los Partidos Políticos de negociación, al no configurar mayorías claras de Gobierno.
Una vez que el actual Presidente en funciones rechazó la invitación del Rey a intentar la investidura, llegó el turno al secretario General del PSOE. Es de valorar el gesto de aceptación que contrasta con la actitud del candidato de PP.
El Acuerdo que ahora se presenta es el resultado de una negociación en la que el candidato y su partido, tras negociar a varias bandas, optaron por el acuerdo con Ciudadanos, confiando en que, bien a su izquierda o bien a su derecha, se produzcan movimientos que permitan lograr la investidura.
Lo mismo que antes de las elecciones presentamos a los diferentes Partidos una “Propuesta para un modelo más democrático de relaciones laborales y una nueva política económica y social”, y posteriormente respondimos a los contenidos de las propuestas de Gobierno presentadas, primero por el PSOE y posteriormente por PODEMOS y las Confluencias, ahora creemos necesario manifestar nuestra opinión al respecto del “Acuerdo para un Gobierno reformista y de progreso, alcanzado por el PSOE y Cs”.


En el següent link podeu llegir el document complet:

DOCUMENT

Ja s'apropa el 8 de Març de 2016

8 de marzo, día internacional de las mujeres

Ni drama ni crim: la vaga és un dret

Ni drama ni crim: la vaga és un dret

---

Per Joan Carles Gallego Herrera

 

 

Aquestes setmanes es parla de vaga, no tant per valorar el rerefons dels conflictes que l’exercici legítim d’aquest dret expressa, com per evidenciar-ne la seva criminalització o bé airejar-ne i criticar-ne els costos econòmics i socials. Arran del judici dels 8 sindicalistes d’Airbus, per a cadascun dels quals el fiscal demanava 8 anys de presó (finalment el jutge els absol) per participar en un piquet en la darrera vaga general, i que formen part dels prop de 300 sindicalistes encausats a tot l’Estat en un clar intent de criminalització i de dissuasió de l’exercici del dret de vaga. I, ara, amb la vaga del transport municipal a Barcelona, dramatitzat en els seus efectes per confrontar dret de vaga amb l’interès de la ciutadania o l’economia. En un déjà vu, la patronal Foment del Treball desqualifica i qüestiona la legalitat de la vaga per reclamar-ne una regulació limitativa. Dramatitzar o criminalitzar la vaga s’inscriu en la lògica autoritària que el neoliberalisme necessita imposar per aplicar el seu programa regressiu de drets eliminant la resistència social. Ho fa amb la "llei mordassa" i el manteniment de l'article 315.3 del Codi penal (per criminalitzar els piquets) i omplint de judicis de valor la cobertura mediàtica dels conflictes.

La vaga, però, ni és un drama ni és un crim, és un dret. És l’expressió d’un conflicte real d’interessos contraposats en el món del treball, pel qual els treballadors rebutgen treballar com a forma de reivindicar una millora o impedir una agressió. El rebuig al treball és la forma de resistència, de lluita última que tenen els treballadors, és la seva força superior, davant del poder quasi absolut de qui té la titularitat contractual i organitzativa del treball. La vaga és un mitjà per exercir l’acció sindical, sigui aquesta de resistència, de defensa o de lluita i a l’ofensiva. La vaga no és un dret dels usuaris, dels ciutadans o de l’activitat empresarial, que la voldrien limitar per evitar-ne o minimitzar-ne els efectes. La vaga és un dret dels treballadors i de la seva representació col·lectiva i sindical, que determina els objectius i continguts del seu exercici. El dret de vaga és part essencial de la llibertat sindical emparada en la Declaració Universal dels Drets Humans.

L’exercici del dret de vaga ha estat sempre envoltat del debat sobre si ha d’ésser regulat per l’Estat o forma part de l’autonomia sindical i col·lectiva. En aquesta disjuntiva els titulars del poder econòmic sempre reclamen el poder coactiu de l’Estat per limitar l’autonomia sindical en l’organització i articulació del conflicte social. Una deriva perillosa que pot conduir a negar l'existència mateixa del conflicte i, per tant, a il·legalitzar-ne la seva expressió. Això ja ho va fer la dictadura franquista, quan fer vaga era il·legal i podia comportar detenció, tortura, presó i multes. Però, malgrat es vulgui negar, el conflicte existeix, és inherent a la mateixa vida i a les relacions laborals, i només es resol quan es reconeix i s’aborda. Han estat moltes les lluites i vagues que han fet que avui la vaga sigui un dret fonamental reconegut en la Constitució. La criminalització que s’està  fent amb la imputació de sindicalistes, basant-se en l’article 315.3 del Codi penal, és una rèmora del franquisme que cal eliminar, tal com reivindica la campanya #VagaNoÉsDelicte.

L’exercici del dret de vaga moltes vegades apareix envoltat d’un cert ambient de repressió, més o menys formal, i mecanismes coercitius prepenals. L’agressió mediàtica, la desqualificació de la convocatòria o dels objectius, el qüestionament i la criminalització dels piquets formen el paisatge al qual cal confrontar-se amb arguments propis. La força dels treballadors està en els objectius i els continguts de la convocatòria, la unitat dels treballadors i el suport social. I la força de la contrapart és la confrontació i la divisió dels treballadors així com el seu aïllament social. Per això, l’estratègia sindical ha de garantir la unitat i guanyar suports socials. No n’hi ha prou amb la justesa de la reivindicació, també és l’estratègia de mobilització, apuntalada en la participació i la comunicació, que cal anar avaluant per saber si et permet disposar de major o menor unitat i suports socials. Portar els treballadors més enllà de la seva força real i de la seva voluntat profunda acaba repercutint negativament i afeblint la posició pròpia.

Darrerament assistim a una major pressió contra les vagues. El context d’alt atur i la por davant l’amenaça d’acomiadament són arguments a la contra de la mobilització. En els sectors privats creixen les denúncies a la pràctica de substituir vaguistes per mantenir l’activitat econòmica. En els sectors públics s’imposen serveis mínims abusius. El sindicalisme de classe planteja sempre que en els serveis essencials per a la ciutadania hi hagi una autoregulació que faci compatible l’exercici del dret de vaga amb la necessària seguretat o la prestació d’uns mínims garantits. Cal valorar l’impacte de l’acció en la resta de treballadors, precisament perquè vols aconseguir també el seu suport, ja que aquest forma part de la teva força davant d’un poder públic sensible al posicionament de la ciutadania. La imposició unilateral de decrets de serveis mínims abusius pretén esmorteir, si no eliminar totalment, els efectes de la vaga sobre la ciutadania. Són, sens dubte, intents de reprimir el legítim exercici del dret de vaga.

La vaga és un dret i cal exigir als poders públics la seva protecció. Un dret que ha de ser compatible amb la seguretat de persones i béns, però que no es pot conculcar partint de suposats perjudicis en l’activitat econòmica o la prestació del servei. És un dret irrenunciable que comporta el rebuig al treball davant el rebuig al dret. És, per tant, també un acte de profunda solidaritat, tant pel que fa als treballadors i treballadores implicats, que veuran la repercussió igualitària dels drets assolits o preservats, com al conjunt de la classe treballadora, que veurà en la millora de les condicions de treball una nova fita assolible, una esperança de millora. S’equivoca qui vol desqualificar l’acció, adduint la defensa de privilegis en un panorama de treball precari, confrontant treballadors amb treballadors, ja que és precisament la victòria en les diferents lluites on és possible trencar la precarització laboral instal·lada, sigui en forma taca d’oli o per efecte espiral reivindicativa.

La vaga és l’expressió d’un conflicte. Criminalitzar-lo no porta enlloc, il·legalitzar-lo no l’evita i desqualificar-lo no el soluciona. La solució rau a recomposar-lo en la negociació i en l’acord. 

Reunió de la comissió negociadora del Metall de Barcelona

S'ha reunit la comissió negociadora del metall de Barcelona i s'ha arribat a un acord sobre els increments salarials pendents d'abonar, previstos en els acords de 2014. CCOO d'Indústria valora positivament la consecució d'aquest acord, ja que ens permet dedicar-nos plenament a la renovació del conveni.


Per a qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb el vostre comitè d'empresa o amb la SSIU.

El cel pot esperar, la Terra i les persones no

El cel pot esperar, la Terra i les persones no

---

Per Joan Carles Gallego Herrera

Un cop acabada a París la Cimera del Canvi Climàtic (COP-21) vaig quedar-me amb un sensació ambivalent. Reconèixer l’actual situació de canvi climàtic, producte de l’acció humana i que cal actuar limitant l’augment de la temperatura mitjana per garantir la sostenibilitat del planeta, és un avenç. Ho és perquè és una declaració subscrita per tots els països, que crida a l‘acció per limitar l’emissió de carboni i l’escalfament global i demanda seguiment periòdic i revisió dels propis acords. Però és insuficient, perquè no limita a fons l’acció degradadora que se segueix realitzant i no concreta instruments per garantir l’aplicació. Especialment per la manca de desenvolupament d’acords concrets que facilitin una transició justa per abordar la transformació industrial, passar d’una economia fortament suportada en les emissions de carboni a una compromesa amb la sostenibilitat i basada en l’estalvi, el reciclatge i l’energia renovable, que caldrà fer amb ple respecte als drets de les persones, a l’ocupació i a la seva qualitat.

En tot cas, la Cimera del Canvi Climàtic alerta d’un problema global i l’acord certifica que aquest és real i que cal actuar a nivell local dins d’una estratègia global i integral. El planeta està en risc i cal actuar. Ni la Terra ni les persones podem esperar que es prenguin mesures. El cel pot esperar. Els beneficis i els grans interessos dels poders econòmics i empreses transnacionals poden esperar. Però el benestar i el progrés social no han d’aturar-se. D’ací l’exigència d’iniciar accions i mesures. En un planeta mort no hi ha ocupació, ni benestar, per això cal planificar i negociar ja la transició de l’actual model, fent compatible la lluita contra el canvi climàtic amb les necessitats d’ocupació, la seva qualitat i el benestar social.

La crisi mediambiental no és aliena a l’actual crisi social. Estan relacionades perquè ambdues tenen les seves arrels en la lògica d’uns poders econòmics i financers que prefereixen externalitzar tots els costos i riscos en el territori i en la degradació de l’ocupació i els drets dels treballadors i treballadores per tal de maximitzar els seus beneficis. Per això també sabem que no hi haurà benestar, ni justícia social, ni progrés social, sense canviar les actuals polítiques neoliberals.   

El futur del planeta està en risc i el present de les persones està en crisi. Per fer-hi front calen altres polítiques. És possible reactivar l’economia apostant per un model industrial que impulsi l’energia renovable, l’estalvi energètic i el reciclatge, la mobilitat sostenible i la rehabilitació, basant-se en la qualificació, la innovació i la cooperació. Fent-ho des del compromís amb l’ocupació de qualitat, garantint l’estabilitat, sou digne, seguretat i no discriminació, amb un marc de relacions laborals just, democràtic, sustentat en el respecte al dret a la negociació col·lectiva i el respecte al paper de les organitzacions sindicals representatives dels treballadors i treballadores. Aprofitant la pròpia capacitat del sector públic per impulsar polítiques que, al temps que generen activitat econòmica i creen ocupació, garanteixen la igualtat d’oportunitats, la protecció social i els drets de ciutadania. Necessitem una acció política decidida, suportada en el diàleg i la negociació, compromesa amb les urgències socials i mediambientals. 

La Cimera de París deixa clar que vivim en un món global i interrelacionat, que els nostres problemes locals, mediambientals o socials, s’incardinen en estratègies globals sobre les que hem d’actuar a nivell local. La principal conclusió que es pot extreure és que no podem esperar el futur per canviar el present, perquè si no canviem el present posem en risc el futur. Per això, avui i ací, urgeix exigir accions i mesures de govern que garanteixin la sostenibilitat, la reactivació econòmica, l’ocupació de qualitat, la protecció social i la igualtat d’oportunitats. Ni podem esperar el 2020 per reduir de forma decidida les emissions de carboni, ni podem seguir instal·lats en la pobresa i la desigualtat social. Cal actuar ja. Perquè la Terra i les persones no podem esperar.