Jornada de mobilització pel desbloqueig del conveni

Aquest dijous han convocat una jornada de mobilització que acabarà amb una concentració davant la seu de la patronal

CCOO I UGT EXIGEIXEN A LA PATRONAL UPM EL DESBLOQUEIG DE LA NEGOCIACIÓ SALARIAL AL SECTOR DEL METALL DE BARCELONA

Davant la impossibilitat de tancar un acord en matèria salarial al sector del metall de la província de Barcelona, per l’actitud bel·ligerant i la manca de voluntat negociadora demostrada per la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya i la Federació Nacional d’Indústria de l’MCA-UGT de Catalunya han convocat una jornada de mobilització aquest dijous, 7 de novembre, per exigir a la patronal del metall barcelonina que desbloquegi la negociació salarial.

Aquesta jornada de mobilització s’obrirà amb unes assemblees organitzades paral·lelament i de manera coordinada a les seus de CCOO i UGT, en les quals les dues organitzacions han convocat els delegats i delegades de les empreses del metall de la província de Barcelona per aprovar el calendari d’accions de protesta i de mobilització sectorial a la província que es duran a terme a partir d’aquest mes per forçar la patronal a reconsiderar la radicalització del seu posicionament.

Un cop finalitzades les assemblees, cap a les 12 hores, aproximadament, els delegats i delegades de CCOO i UGT iniciaran una manifestació des de les respectives seus sindicals que acabarà confluint en una concentració conjunta davant la seu de la patronal UPM (carrer d’Anselm Clavé, 2). El recorregut de les manifestacions serà:

-         CCOO: sortirà des de la Via Laietana, 16, i seguirà pel passeig de Colom, la plaça del Duc de Medinaceli i el carrer Ample fins a la cantonada amb el carrer d’Anselm Clavé.

Yo, que también soy industria, soy tú.

Yo, que con dieciséis años empecé a trabajar con contrato de prácticas en una empresa del metal, me levantaba a las siete de la mañana para ayudar en casa con mis hermanos pequeños dándoles el desayuno y llevándolos al cole. Entraba a trabajar a las nueve y plegaba a las doce haciendo así mi aprendizaje en el mundo laboral. De vuelta a casa acompañado de mi bici recogía a mis hermanos en el colegio y los llevaba a casa para que comieran. Comía junto a ellos mientras preparaba la mochila apresurado ya que, desde las tres hasta casi las diez de la noche, cursaba segundo grado de FP en la especialidad ‘electromecánica / electrónica’. Volver con la bici a esas horas era una aventura ya que el instituto estaba a las afueras del pueblo; otra aventura distinta era volver a despertarme por la mañana después de haberme ido a dormir de madrugada por quedarme haciendo los deberes, láminas de dibujo...pero yo, también soy industria.

Yo, esperaba tapado hasta las orejas con el traje de la empresa puesto y una chaquetilla de lana que me hizo Carmen, mi mujer; una bufanda y unos guantes casi tan cansados como las manos que dormitaban todavía dentro de ellos, acompañado siempre de la soledad, el silencio y el vaho de las frías noches a que llegasen Carlos, Pedro, Marquitos en el coche de Santiago. Compartíamos transporte para reducir gastos, ¡con la de coches y combustible que tocamos a lo largo del día!.
Carlos y Pedro estaban al principio de la cadena, por donde entraba el chasis y se montaban las primeras piezas, Marquitos era el verificador del primer tramo de cableado, Santiago era el de control de calidad y yo estaba casi siempre instalando el motor. A veces estaba en la fase de los motores o en la de puertas ya que se me daba bien cualquiera de los dos puestos.
Recuerdo que un día Carmen, con el lío de hacer la cena mientras yo bañaba a las niñas, se olvidó de poner embutido en el bocadillo y a la hora del almuerzo y dar el primer mordisco descubrí que estaba vacío. Primero los compañeros se rieron e hicieron alguna que otra broma pero en apenas veinte segundos, se hizo un silencio amable y empezaron a darme una rodaja de cada uno de los embutidos de sus bocadillos. Siempre fuimos como una familia; con nuestros problemas internos, nuestras luchas sindicales por mejorar todos juntos, nuestras rencillas...pero una familia, porque éramos iguales, éramos lo mismo. Yo...yo también soy industria.

Yo, por tradición familiar más que por vocación, acabé en la mina en la que mi abuelo Pedro y mi tío Ginés murieron. Mi padre, hermanos...todos éramos mineros y desde la madrugada hasta bien entrada la noche luchábamos contra la madre tierra. Picando, excavando, barrenas, picos...en nuestros rostros llevamos el sufrimiento, dicen; yo digo que simplemente no somos agraciados estéticamente, pero sabemos bien que el dolor, el miedo, el sudor y la sangre propia o de otros se queda marcada en el rostro de por vida.
En una ocasión vimos como los compañeros en primera línea de galería empezaron a correr agitando las manos y gritando para que corriéramos; así lo hicimos. Recuerdo que solté la carretilla a un lado para que nadie tropezase en la huída y empecé a correr mientras veía un poco más adelante a mi hermano Antonio haciéndome señas para que corriera más. Cuando llegué a su altura me agarró con fuerza del brazo y tiró de mí hacia un lateral de la galería que era una especie de hueco excavado donde dejábamos por la noche una serie de utensilios. Escuché una fuerte explosión y Antonio se tiró sobre mí como para protegerme.
Pude ver el fuego de la explosión correr por toda la galería, escuché gritos seguido de un silencio sepulcral. Mi hermano Antonio tenía la espalda algo chamuscada pero, por suerte, la llamarada no traspasó la ropa. Peor suerte tuvo Marcial, el hombre que gesticulaba con las manos para que corriéramos; el hombre que avisó a todos los que estábamos allí para que huyéramos de lo que vio claramente que sería posiblemente su propio final. El mismo hombre que no puedo quitarme de la mente con sus aspavientos y la mirada aterrada mientras corría, pero como si de un imán se tratase, la mina vuelve a llamarnos y volvemos una y otra vez y es que yo...yo también soy industria.

Yo, despertaba perezosa y cansada, como si no hubiera dormido. No sé por qué motivo pero, quizás por estar acabando la década de los setenta y ya que ansiamos tanto el cambio a los ochenta, parece que los días cada vez son más largos.
Un café sin nada más para despertarme y un pequeño trozo de pan acompañado de una manzana esperando en el mármol de la cocina me esperan como almuerzo en la fábrica. No podemos permitirnos mucho más en éstas fechas; se acerca navidad y tenemos que ahorrar todo lo posible para poder comprarle a los niños aunque sea un juguete para los Reyes. Corren tiempos difíciles y, ya que durante el año no podemos tener un triste detalle con ellos, que al menos no pierdan la ilusión de la navidad, de crecer mejores, de cambiar un día éste mundo y éste sistema en el que estamos entrando poco a poco.
Tengo una compañera argentina que trabaja a mi lado que siempre me dice ‘la inflasión es como una locomotora, vos corrés pero ella siempre corre más’. Me hacía mucha gracia cada vez que lo decía pero no me reía porque si doña Juana nos veía reír se enfadaba muchísimo. Quería que no levantásemos la cabeza de la máquina en todo el día; decía que si nos despistábamos nos podíamos coser la mano, ¡como si le importase algo!. De ser así al menos nos tendría contratadas y no nos haría trabajar a destajo, que entre el trabajo, la casa, los niños...una acaba rendida.
Andrés, mi marido, hace todo lo que puede en casa, pero trabaja ocho horas en la fábrica y cuando acaba se va al taller de un amigo y hace cuatro o cinco horas más porque si no lo hace, no podemos pagar la hipoteca, el colegio, la luz, el agua...y bastante lloré el año pasado cuando tuvimos que decirle a los niños que no podían ir de colonias con sus compañeros de clase porque no lo podíamos pagar. Lo pasamos muy mal e incluso Andrés estuvo un tiempo muy deprimido, pero seguimos adelante porque somos clase trabajadora, porque sabemos sufrir hoy para vivir mañana y es que yo...yo soy industria.

Yo, que dejé los estudios con catorce años, allá por el ochenta y seis, entré a trabajar junto a mi padre en el taller donde él trabajaba. El señor Martín aceptó los ruegos de mi padre y al final me incorporó en plantilla evidentemente sin contrato y al poco tiempo pasé de barrer, recoger ferricha y cambiar los capazos de piezas a los hombres que trabajaban en la empresa, a llevar la transfer y mi propio torno. La transfer me costó un par de enganchones en las mangas de la sudadera vieja y prestada por mi padre pero al final, después de algún que otro susto y más de una bronca por parte del señor Martín, conseguí dominarla por completo. El torno era del tipo revólver y me costó mucho menos que la transfer, supongo que por ponerle más atención.
Los pies empapados en aceite y las botas militares heredadas de mi hermano mayor recubiertas de serrín húmedo y enganchado. El chándal debajo de los viejos pantalones de mecánico y los sabañones en los dedos por culpa de los madrugones, el frío del taller y la taladrina sumado a los enganchones en los dedos por las balonas de latón eran parte de mi bandera. La misma bandera que guarda la cara de tristeza de mi padre cada vez que el señor Martín me recriminaba que las piezas no salían todo lo bien que deberían, pero esa bandera, esa bandera soy yo...y yo, también soy industria.

Porque la patronal nos bloquea la negociación del convenio del metal, nos agrede y vacila en las reuniones donde una serie de señores con traje miran por encima del hombro a los que al fin y al cabo les pagamos los sueldos con nuestro trabajo. Nos sentamos con la única fuerza de nuestros conocimientos adquiridos con el paso de los años y la experiencia de mucha lucha; de nuestra lucha y la de miles de compañeras y compañeros del ramo que con su apoyo, su afiliación al sindicato, su tiempo, esfuerzo, dedicación y ánimos, han hecho del metal un estandarte en la lucha de la clase obrera. 
Nosotras y nosotros, los mismos que tenemos la misma dureza en las manos por el trabajo que en la mirada por todo lo que hemos vivido decimos ¡BASTA!. Vamos a sacar éste convenio adelante cueste lo que cueste y lo vamos a hacer desde la lucha y la unidad de todas y todos porque tu, ella, vosotros, yo….somos INDUSTRIA.

Por la firma de un convenio digno, #YoIndustria

Iaioflautas de Terrassa en defensa de les pensions

#Iai@flautes - Terrassa
Salvem les pensions   !

Amb la nova llei de Reforma de les Pensionsestem davantd’una nova retallada a l’Estat del
Benestar. Ara ja no tan sols ens congelen el dret a l’actualització de les nostres pensions, si no
que ens volen robar entre 33.000 i 110.00 milions d'euros, en els propers anys,  en funció de l'IPC.
No és una “Reforma” és una trampa i una estafa.
La reforma de les pensions viola l’article 41 de la constitució que diu :” Els poders públics
mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi
l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat... ”
El Govern mitjançant els pressupostos generals de l'estat per al 2014, ja ens anuncia una pujada
només del 0,25%, això pot suposar per la majoria de pensionistes i jubilats un  increment
mensual de 1,5    €   , però com que el IPC pujarà i molt per sobre  d'aquest miserable augment, la
veritat és que el poder adquisitiu de    les nostres pensions    baixarà    aquest any    al voltant d'uns 30
€ mensuals   .
I tot això sense oblidar la difícil situació econòmica de milers de perceptors de  pensions de
viudetat, majoritàriament dones, que malviuen amb pensions d'autèntica misèria.
L'actual sistema de Pensions es fruit de molts anys de cotitzacions ide lluites de les classes
treballadores i populars del nostre país, és un dret que no ens han donat, és un dret  que no ens han
regalat, és un dret conqueritmitjançant les nostres lluites i les dels nostres pares. No podem
consentir, que ara, els nostres fills i els nostres nets, es vegin abocats a contractar    pensions
privades   per poder subsistir en el futur   .
És aquest, i no altre, l'únic objectiu d'aquesta “reforma” que pretén introduir el govern. Volen que
tots paguem pensions privades als bancs    i    a les    asseguradores   .
Finalment, manifestar enèrgicament que no podem permetre que en nom d’una suposada crisi
econòmica que no hem generat els treballadors, ens rebaixin les pensions mentreque als banquers
i principals responsables de la crisi els hi donin jubilacions milionàries.
Fem una crida a totes i tots els pensionistes i jubilats terrassencs ia la ciutadania en general, a les
entitats ciutadanes i veïnals, sindicats i partits polítics, a la Síndica de Greugesi l’Ajuntament de
Terrassaper tal que donin suport a les nostres demandes i entre totes i tots aturem aquest nou atac
a l'Estat del Benestar.
Volem un futur digne, després de tota una vida de treball !
Els Iai@Flautes - Terrassacridem a la població perquè es mobilitzi contra la
retallada de les pensions .
31 d’Octubre 201   3    -    Concentració al Raval davant l’Ajuntament a les 1   8   h.
Proposem una GRAN PLATAFORMA UNITÀRIAque ens uneixi a
tots contra aquesta llei injusta.
WWW : http://www.iaioflautes­terrassa.org  MAIL: iaioflautas.terrassa@gmail.com
FCB : https://www.facebook.com/iaioflautes.terrassa  TWTR :  @iaioflautas_Trs

Solidaritat amb les families dels miners morts

Des de la secció sindical  Intercentres d´Unidesa volem expressar el nostre condol a les families dels miners morts ahir a León.

Els treballadors morts pertanyien a una subcontracta de la Hullera Basc Lleonesa, i es dóna la circumstància que havien reprès l'activitat en aquest pou fa pocs mesos després d'una llarga aturada provocada com a conseqüència de la decisió del Govern de la nació de suspendre les ajudes al sector de l'extracció del carbó. Aquest accident representa un dels més greus ocorreguts a la zona en els últims 50 anys.

La patronal ara vol una rebaixa salarial

                                   NOTA INFORMATIVA  METALL BARCELONA


LA PATRONAL UPM ATIA EL FOC


Ahir, 24 d’octubre, vam tenir una nova reunió de la Comissió Negociadora del Conveni del metall de
Barcelona, convocada pel president de la mesa, i el passat dimarts, 22 d’octubre, es va celebrar l’acte de
conciliació previ al tràmit del conflicte col·lectiu que la FI.CCOO.CAT i l’MCA-UGT de Catalunya hem
interposat contra la patronal UPM per l’incompliment en l’abonament de la revisió salarial pendent del
2012, acte que novament va finalitzar sense acord per la voluntat manifesta de la patronal de no
complir amb els acords signats.
En la reunió de la Comissió Negociadora del conveni, la patronal UPM no va perdre l’oportunitat de
tornar a atiar el conflicte amb una proposta encara més radical i més provocadora que la plantejada en
l’anterior reunió. Si el passat 16 de setembre ens  plantejaven una proposta de congelació salarial i
pagar la revisió del que ens deuen en quatre anys,  ahir, en una nova proposta, ens van plantejar un
acord de reducció salarial per als tres propers anys que compensi allò que els jutges els obligaran a
pagar per la revisió salarial pendent de 2012 que es neguen a fer efectiva.  A més a més, la patronal vol
donar per trencades unilateralment les negociacions en aquesta matèria.
La representació sindical de la mesa de negociació vam rebutjar la proposta patronal, vam manifestar
clarament que no donem cap negociació per trencada  fins que no es garanteixi el salari dels
metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Barcelona i vam acordar tancar-nos a la seu patronal en finalitzar la
reunió de negociació per denunciar l’actitud oportunista, irresponsable i provocadora de la patronal. De
la mateixa manera, vam exigir l’acord en matèria salarial que garanteixi l’abonament de la revisió
salarial de 2012 i el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del metall de Barcelona per als
anys 2013, 2014 i 2015.
El tancament va finalitzar unes hores més tard amb el desallotjament, per part dels Mossos d’Esquadra,
dels membres de la part sindical de la Comissió de Negociació, davant una nova fugida d’estudi dels
representants patronals.
És del tot evident la intenció clara de la patronal UPM de portar els sectors siderometal·lúrgics de
Barcelona al conflicte. Ja han aconseguit judicialitzar la revisió salarial de 2012 que no paguen, i ara
volen atiar el conflicte laboral-social amb una proposta provocadora, i pitjor que l’anterior, de reducció
salarial per als propers tres anys.
La FI.CCOO.CAT i  l’MCA-UGT de Catalunya hem decidit convocar en assemblea els delegats i delegades
del metall de la província de Barcelona el proper  7 de novembre per, un cop analitzada la situació,
discutir i aprovar les mobilitzacions a emprendre el mes de novembre i en les quals inevitablement tots
els metal·lúrgics i metal·lúrgiques de la província de Barcelona ens haurem d’implicar de forma
decidida. L’assemblea finalitzarà amb una concentració davant la patronal UPM.
Barcelona, 25 d’octubre de 2013

Per un grapat de donuts

Us adjuntem l´enllaç de l´article que el secretari general de CCOOdel Vallès Occidental, l´Enrique Rodríguez, ha publicat en el seu bloc, i que explica els incidents amb els mossos que ell mateix va patir fora de l´empresa Panrico durant la vaga dels passats dies.

Enllaç

24 Octubre Vaga educació

Benvolgudes famílies,

el proper dijous 24 d'octubre de 2013, els principals sindicats educatius han convocat una jornada de vaga general educativa a tot l'Estat. La convocatòria d'aquesta vaga s'emmarca en el procés de lluita contra l'aprovació d'una nova llei educativa per part del Govern Espanyol, la LOMCE, i contra les polítiques de retallades dels pressupostos educatius dels governs català i espanyol, que  empitjoraran l'atenció educativa que reben els nostres joves i infants, el futur de la nostra societat. La FAPAC dóna ple suport a aquesta vaga.

La LOMCE afectarà als vostres fills i filles perquè:

●     Vol dividir l'alumnat a una edat molt precoç perquè parteix de la idea que les persones no podem millorar mitjançant l'educació i de què no tothom pot tenir els mateixos "talents".

●     Vol suprimir l’Educació per a la Ciutadania, la matèria que tracta dels drets i els deures de les persones i la convivència democràtica. En canvi promou la religió catòlica i l’ensenyament que separa nois i noies.

●     Vol limitar l’ensenyament d’alguns sabers: les arts i la tecnologia són les matèries que perden més pes i la llengua catalana deixa de ser troncal.

●     Vol uniformitzar els coneixements mitjançant exàmens idèntics i simultanis que podran filtrar el nombre d'alumnes que van a batxillerat i a la universitat.

●     Permetrà que els centres seleccionin alumnes en funció de la nota o d'altres motius, i no que les famílies seleccionin els centres.

●     Les famílies, l'alumnat i els municipis deixaran de tenir pes en les decisions del centre, ja que els consells escolars deixen de ser òrgans de govern.

●     Posa en perill la gratuïtat de l’educació mitjançant la imposició de taxes i la privatització.

●     Es podrà separar l'alumnat en funció de la seva llengua. S’ esquerda el model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’aplica amb èxit a Catalunya.

Per tots aquests motius demanem la vostra implicació en aquesta lluita, que també és la vostra. Les persones que treballem en aquest centre sacrificarem el nostre salari i us demanem la vostra col·laboració evitant portar l'alumnat al centre i participant en les manifestacions que es convoquin.

Uns serveis mínims garantiran la seguretat i l'atenció de l'alumnat que sigui present al centre, malgrat que no es podrà garantir l'atenció lectiva normal.

Assemblea de la comunitat educativa de Terrassa contra la LOMCE

OCTUBRE DEL 2013

MANIFEST DE REBUIG ALA LLEI LOMCE 

AMPA's EN MOVIMENT informa :

L'any passat es va crear una entitat a Terrassa anomenada AMPA's EN MOVIMENT, que agrupa

diferents AMPA's de Terrassa, dedicada específicament a la defensa de la qualitat de

l'ensenyament amb l' objectiu d'informar, sumar esforços i realitzar accions contra les retallades i

altres mesures que garanteixin una educació pública de qualitat. 

Aquest moviment informa que s'ha aprovat la llei LOMCE (ley orgánica para la mejora de la

calidad educativa) i que serà d'aplicació ja el curs vinent i que afectarà greument a la qualitat de 

l'ensenyament.

Aquesta llei serà la setena reforma educativa de la democràcia, ha generat el rebuig de la

comunitat educativa, sindicats, partits polítics, AMPA's i altres associacions. Des d´AMPA's EN

MOVIMENT ens sumem a aquest rebuig pels següents motius: 

1) Adéu a la immersió lingüística:s´estableix el castellà com a llengua vehicular en tot l' estat. El

català és relegat a matèria d'especialitat ( al mateix nivell que educació física, per exemple).

2) Control de l´estat:el govern central decidirà sobre les assignatures troncals( castellà,

matemàtiques, ciències i idiomes, es a dir un 65% dels continguts). S'ignora la llei d'educació de

Catalunya i trasllada la major part del cost de la reforma a les comunitats.

3) La religió catòlica guanya pes:Aquesta assignatura passa a ser matèria d'especialitat, contarà

per a la nota mitja i s'equipara en hores a la mitja del centre.

4) Revàlides a superar encara que es tingui el curs aprovat:Serà necessari superar varies

proves, amb el control dels continguts i de les proves per part del Ministerio de Educación, per

passar de curs i obtenció dels títols de la ESO i el Batxillerat. 

5) Alumnes segregats als 15 anys:Els alumnes amb dificultats que, segons els professors, no

tinguin possibilitat d'avançar a la ESO passaran a un nou cicle: la formació professional bàsica que

no dóna accés directe a la FP secundària. 

6) Escola menys participativa:el consell escolar passa a ser òrgan consultiu, així que els pares i

mares perden força en la presa de decisions de l'escola.

7) Canvi en el model de direcció: Els directors podran contractar directament a professors, 

s´eliminarà per tant el principi d’igualtat i de transparència dels llocs públics .

8) Docents amb més alumnes per classe:s´augmenta horari lectiu del professorat i ràtio d'alumnes

un 10%.

9) Ajudes i terreny públic a l´escola concertada, separació per sexes respatllada, etc.

El dia24 d'octubre hi ha convocada una vaga de tota la comunitat educativa en contra de la

LOMCE, ens solidaritzem amb aquesta vaga i demanem el màxim suport de les famílies.

NO ÉS UNA ALTRE LLEI, ÉS UN CANVI DE MODEL QUE POSA EN PERILL L’ESCOLA PÚBLICA! 

ELS NOSTRES ESTUDIANTS SÓN LA NOSTRA PRIORITAT I LLUITAR PER AL SEU DRET 

A L’EDUCACIÓ ÉS EL NOSTRE DEURE

AMPA's EN MOVIMENT TERRASSA

PANRICO PANPOBRE

Esther Vivas

“Empieza el día con una sonrisa”, nos decían hasta hace muy poco los anuncios de Donuts. Pero en las fábricas de Panrico ya no se reparten sonrisas. De un tiempo para acá, la vida de la plantilla se ha convertido en una ruleta rusa. Ahora en manos de unos, después en manos de otros. La usura, que no conoce límites, ha sido la sentencia de muerte de la compañía y los derechos de sus trabajadores, como nos repiten, el “sacrificio necesario”.

Lo que era una empresa familiar líder en la producción de bollería industrial se convirtió en un negocio en bancarrota. Panrico fue fundada en 1962 por el empresario Andreu Costafreda y los Donuts se alzaron muy pronto como su producto estrella, seguidos, a posteriori, por los tan recordados Bollycao. A finales de los 70, la empresa consolidaba su expansión en el Estado español, a mediados de los 80 abría fabrica en Portugal y en los 90 en Pekín. Su crecimiento parecía no tener límites. A la muerte de su fundador, en 1998, se escribía en los periódicos: “Panrico Donuts se ha convertido en una de las empresas de alimentación más importantes de España con una facturación del orden de 70.000 millones de pesetas, 22 plantas productivas y una plantilla de 7.000 trabajadores”. ¡Qué tiempos aquellos!

Las entidades financieras no dejaron pasar la oportunidad. Y, en 2001, La Caixa y el Banco de Sabadell entraron a formar parte su accionariado, adquiriendo un 30 y un 5% respectivamente. Los préstamos para que la compañía pudiera seguir creciendo estaban, así, garantizados. Panrico, en poco tiempo, entraba en el mercado de los productos congelados, de pan y bollería. Cubría, de este modo, nuevos mercados.

Pero, en 2005, la empresa cambió totalmente de manos. El 100% de sus acciones fueron adquiridas por la firma de capital riesgo Apax Partners, una compañía dedicada a la compra y venta de empresas en todo el mundo, lucrándose con la revalorización de su accionariado. Apax Partners pagó muy alto la adquisición de Panrico: 900 millones de euros, por encima de los 600-700 millones en que estaba valorada. El objetivo: trocear la multinacional, vender sus activos, obtener dinero rápido, recuperar la inversión y posicionar la compañía en lo alto de su cuota de mercado para venderla de nuevo y conseguir más beneficio. Voilà.

En 2011, la empresa se traspasaba nuevamente. Esta vez al fondo buitre de inversión Oaktree, especializado en “reflotar” empresas en quiebra, y, de paso, hacer negocio con las mismas. En su curriculum cuenta con el 24% del accionariado de Campofrío y ahora se plantea invertir en Pescanova. La ruleta sigue girando. Y la historia es de sobras conocida. Más dinero para una minoría (el propietario), menos derechos para una mayoría (los trabajadores).

En Panrico lo último que importa son los derechos de su plantilla. Chantaje tras chantaje, la situación es insostenible. Ahora, Oaktree impone: 1.914 despidos, casi la mitad del personal, y una reducción del salario de entre el 35 y el 45%, a la que la línea de producción suma recortes anteriores. La fábrica de Santa Perpetua de Mogoda está en pie de guerra y en huelga indefinida desde el domingo, a pesar de las amenazas de Oaktree de liquidar la fábrica si continúan en su empeño.

Hemos pasado, como algunos dicen, del Panrico al Panpobre.

Consulta per l´educació

CONSULTA PER L'EDUCACIÓ

El Govern central i la Generalitat de Catalunya han realitzat i segueixen realitzant retallades en educació que s'argumenten per la situació econòmica actual, però que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, estan tenint greus repercussions en el sistema educatiu, les quals seran encara molt més perjudicials a mitjà i llarg termini si aquestes retallades es mantenen o, fins i tot, si s'incrementen.

A més, el Govern central està duent a terme una sèrie de reformes, com la LOMCE o el Reial decret de Beques, que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, danyant l'educació pública, suposen la volta a un sistema basat en la selecció de l'alumnat perquè el progrés en els estudis estigui condicionat, amb caràcter general, al nivell social i a les possibilitats econòmiques de les seves famílies, expulsant del sistema a tota aquella persona que no encaixa en un perfil prefixat per qüestions ideològiques.

No obstant això, els Governs causants de la situació descrita han tractat d'ignorar fins al moment l'opinió dels ciutadans que, en la seva immensa majoria, rebutgen tant les retallades com les polítiques que els sustenten i les reformes que s'estan plantejant i realitzant en el nostre sistema educatiu.

Les entitats que promovem la Consulta pensem que ha arribat el moment de recollir, de forma directa, l'opinió dels ciutadans i demostrar que les posicions mantingudes per aquesta en defensa dels drets dels ciutadans estan basades en aquesta opinió. Amb això, s'intenta canviar la forma actual de governar-nos, aturant les retallades i iniciant el procés de revertir tots els canvis i retallades que s’han realitzat en els últims anys i frenant les reformes antisocials que estan engegades.

Entre tots, iniciar un procés de diàleg i cerca de consens en matèria educativa

Podeu participar a la consulta...

a) Votació en urna...

•  PLAÇA 1 DE MAIG, TERRASSA de 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  RAMBLA, 75, SABADELL 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA FRANCESC MACIA,  5 RUBI 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA JOSEP VILADOMAT, CERDANYOLA DEL VALLES DAVANT DE LA BIBLIOTECA 
  També podreu votar als diferents centres escolars del Vallès Occidental

b) Votació telemàtica (via Internet)

Podeu participar ara mateix en la consulta, votant per Internet:

http://consultaeducacio.blogspot.com.es/2013/10/la-teva-opinio-importa.html