Dice el gobierno que un despido más caro fomenta el mantenimiento del empleo

Voleu riure una estona?

Mireu l´enllaç

L´atac a la Catalunya social per aquells que ara son independentistes

Los últimos datos del Eurostat, la agencia de recogida de datos de la Unión Europea (UE), y del Idescat, la agencia de recogida de datos de Catalunya (con datos homologables a los del Eurostat), permiten conocer la situación social de España, incluyendo Catalunya. Tales datos muestran un gran deterioro de la situación social en España y en Catalunya. En este artículo me centro en Catalunya, donde tal deterioro ha sido incluso más acentuado, y en las razones para tal deterioro comparando la situación de Catalunya con el promedio de los países de la UE-15.

Empecemos por el mercado de trabajo. La tasa de ocupación de la población es mucho más baja en Catalunya que en el grupo de países de la UE de similar desarrollo económico al nuestro (es decir, a la UE-15), y esto se debe a la escasa disponibilidad y gran destrucción de puestos de trabajo que caracterizan el espectacular deterioro del mercado de trabajo. Esto también explica la elevadísima desocupación (especialmente elevada entre los jóvenes), una de las más altas de la UE-15, una situación que no cambia. El porcentaje de personas que están paradas durante más de un año es casi tres veces más elevado en Catalunya que en la UE-15. Catalunya es también uno de los países de la UE-15 con mayor precariedad entre los trabajadores. Es más, y en contra de la opinión de los economistas ultraliberales que tienen gran visibilidad en los medios de información, tanto privados como públicos, incluyendo los medios públicos catalanes, como TV3 y Catalunya Ràdio, Catalunya es uno de los países con mayor flexibilidad laboral, como lo muestra el hecho de que Catalunya tenga uno de los porcentajes más bajos de trabajadores con contrato fijo de la UE-15. Y es también uno de los que tiene salarios más bajos (y que han bajado incluso más durante los años de crisis).

Una situación igualmente preocupante aparece en cuanto al gasto público social (que financia la sanidad pública, la educación pública, los servicios sociales públicos, las escuelas de infancia públicas, los servicios de dependencia públicos, la vivienda social, y un largo etcétera). Catalunya tiene uno de los gastos públicos sociales por habitante más bajos de la UE-15, y esto a pesar de ser uno de los países más ricos de la UE-15 (su PIB per cápita es el 110% del de la media de la UE-15). Este menor gasto público no se debe al hecho de que Catalunya tenga menos necesidades. Todo lo contrario. En educación, por ejemplo, el porcentaje de la población de 20 a 64 años que ha conseguido al menos la enseñanza secundaria es de los más bajos de la UE-15. Una cosa parecida ocurre en la sanidad pública, una de las sanidades europeas con menor gasto público sanitario por habitante.

Y en contra de lo que la sabiduría convencional mediática y política promueve en Catalunya, la mayor causa de este deterioro de la Catalunya social no se debe primordialmente al déficit fiscal (llamado belicosamente por los independentistas catalanes “expolio de Catalunya por el Estado español”) –que existe, aunque en cantidades menores de las que se presentan por ellos, como he documentado en mis trabajos–, sino en el “expolio de una clase (las clases populares) por una minoría (que vive en Catalunya y es catalana)”. Las leyes que han causado este deterioro de la situación social de Catalunya, perjudicando a las clases populares (con las sucesivas reformas laborales y los recortes sociales), las han aprobado partidos políticos catalanes en las Cortes españolas, que sistemáticamente han favorecido a una minoría a costa de la mayoría de la población. Y algunos de ellos (representantes de las minorías), como CiUhan prometido, como ocurrió hace unos días, al mundo empresarial que cuando consigan la independencia bajarán sus impuestos, mientras que algunos de los gurús ultraliberales independentistas que aparecen en TV3 son conocidos defensores de la total privatización de las pensiones públicas.

La mayor causa del atraso histórico de la Catalunya social es el enorme dominio que las fuerzas conservadoras y liberales (en alianza con las fuerzas políticas de la misma sensibilidad política existentes en el Estado español) han tenido en la vida política y mediática de Catalunya (y España, de la cual Catalunya es parte) desde los años cuarenta, tanto durante la dictadura como durante el periodo democrático. No es por casualidad que los países que están también a la cola de la UE-15, que son Grecia y Portugal, hayan sido países que han tenido dictaduras ultraconservadoras sustituidas por democracias muy limitadas, altamente influenciadas por intereses económicos y financieros que han configurado sus políticas públicas. Hablar solo de nación sin hablar de clase es insuficiente para entender el problema social de Catalunya. Esta es la realidad ignorada, cuando no ocultada, en los mayores medios de información y persuasión en Catalunya.

Vicenç Navarro

La resignació no és una opció

Tenim motius de sobres per continuar lluitant. No hi faltis!!

Per la seguretat ciutadana

Ja era hora de que algú es preocupés per la seguretat de la ciutadania. Tants anys desprotegides davant la resta de la població estatal i mundial. Tant de temps creient que vivíem en democràcia...i tot era mentida.

Ara, per fi, Jorge Fernández Díaz té la clau per tal de protegir-nos a totes les persones físiques de l’estat gràcies a la Ley Orgánica de la Seguridad Ciudadana. Un nom que dóna confiança. Seguretat Ciutadana, sona a tranquil·litat, a amor, a pau, a goig, a joia...sona perfecte. Gràcies Jorge.

Per fi una normativa que castigarà administrativament –és a dir, tocant la butxaca, que és el que importa en aquest estat- a tothom que participi en un escrache. Aquest invent ‘progre’ que pretén molestar al pobre empresari i/o persona influent dins la societat només pel fet de fer correctament la seva feina. Ara, qui participi en un escrache, haurà de fer-se el dissimulat quan arribin les forces de l’ordre amb excuses del tipus ‘yo pasaba por aquí’, ‘estoy esperando a mi primo, que vive ahí delante’ o ‘no, si yo solo he venido a acompañar a ese’.

Una llei que, per fi, castigarà als violents que es manifesten sense permís davant les portes del Congrés dels Diputats (i diputades, que mai ho diuen ja que a la dreta els hi agradaria que esperessin a casa als seus marits amb les ‘babuchas’ posades i tot preparat i net, però al Congrés també hi ha diputades). A qui l’agradaria que una colla de sonades i sonats l’esperessin cada dia davant la porta de la feina per recordar-li quant malament fa les seves tasques? És clar, aquesta gent, multada.

Els i les exaltats i exaltades que cremen contenidors. Multa! Aquelles i aquells sense fer distinció d’edat, per allò de la democràcia i igualtat, que agredeixen els i les policies de l’estat i les comunitats, que únicament es poden defensar amb un escut, un casc, una porra, una pistola, una armilla...amb una arma tant perillosa com és insultar...Multa! O tots aquells que fan tractes amb una prostituta a prop d’una zona infantil (i prostitut, que també es troben de prostituts encara que a la llei no els anomenin. Torna a sortir aquella vena tant de la dreta)...Multa! Però és clar, com que en aquesta llei hi ha espai –recaptatori- per tot, també es multarà si es fa una mobilització la qual talla o empitjora el trànsit de vehicles com poden fer taxistes o camioners, les mobilitzacions properes al Congrés encara que no hi hagi ningú reunit a dins, participar en altercats fent servir caputxes, cascs u altres objectes que dificultin la identificació de qui els porti –així només es podran fer manifestacions, concentracions o vagues al període estival, ja que als mesos de fred, a veure qui surt a manifestar-se sense bufanda, encara que...els mossos porten passamuntanyes,oi?--.

Per fi, una llei per garantir que totes i tots podem conviure tranquils aixecant-nos al matí i portant els nostres fills i filles a un bon i car col·legi, agafar el còmode i econòmic transport públic, arribar a la feina ben remunerada, anar als tranquils i segurs parcs infantils dels nostres perfectes i cuidats barris i anar a dormir amb la tranquil·litat d’estar segurs tant a casa com al carrer. Gràcies, Jorge!

Ni un pas enrere. Eina Jove

Companyes i Companys

us adjuntem el link a l´últim número de l´Eina Jove a on t´expliquem entre altres coses, les mentides de la recuperció econòmica que ens intenten vendre i allò que no estem a disposats a deixar perdre.

Enllaç Revista

Laude TLC

Link al Laude del TLC

En que m´afecta la reforma de l´administració local

Vídeo

Contra la reforma de l´administració local

Lluita contra la UMP

NOTA INFORMATIVA CONJUNTA 3 – METALL BARCELONA
DAVANT LA DEVALUACIÓ SALARIAL QUE VOL LA PATRONAL, 
MOBILITZACIÓ DEL METALL! 

Davant la radicalització de la postura de la patronal UPM, que proposa una baixada salarial per als propers
tres anys i dóna per trencada la negociació salarial al sector del metall de Barcelona, la Federació d’Indústria
de CCOO de Catalunya i la Federació Nacional d’Indústria de l’MCA-UGT hem acordat un calendari de
mobilitzacions per als pròxims mesos.
Paral·lelament a les mobilitzacions, hem presentat  davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya una
demanda de conflicte col·lectiu en la qual exigim l’abonament de la revisió salarial del 2012, que els
treballadors i treballadores del metall de la província haurien d’estar cobrant des del mes de gener ique
encara no han cobrat, en un incompliment greu d’allò pactat.Per primera vegada en 35 anys de Conveni del
metall de Barcelona, hem de recórrer als tribunals  per fer complir allò signat, en una mostra clara del
tarannà d’aquesta UPM.
Realitzarem un procés de mobilització creixent amb  el qual exigirem a la patronal el desbloqueig de la
negociació per tancar un acord en matèria salarial,amb uns increments de taules per als pròxims anys  que
garanteixin el poder adquisitiu dels metal·lúrgics  i metal·lúrgiques de la província de Barcelona. Acord més
que possible, tal com ho demostra el que s’ha signat a les províncies de Tarragona i Girona.
Durant aquest mes de novembre i coincidint amb les convocatòries de mobilització general, farem visible el
conflicte existent en el sector del metall de Barcelona. El proper 19 de novembre, en el marc de l’assemblea
general de delegats i delegadesconvocada conjuntament per CCOO i UGT de Catalunya, i el 24 de
novembre, en la  manifestació generalen contra la reforma de les pensions i per uns pressupostos socials,
en la qual els treballadors i treballadores del metall aniran en bloc amb una pancarta pròpia per reivindicar
el desbloqueig de la negociació.
Així mateix, el 17 de desembrerealitzarem una nova  concentració conjunta de delegats i delegades del
metall de la província barcelonina a Cardedeuper exigir al president de la patronal UPM un canvi de
plantejaments. Si la situació de bloqueig continua,aquest procés de mobilització culminarà amb una jornada
de vaga sectorial de 24 horesal sector del metall a la província de Barcelona per al 22 de gener.
Tot aquest procés l’acompanyarem d’assemblees informatives a les empreses i d’una campanya de
conscienciació i explicació del conflicte que afectarà la resta del sector, constructors d’automoció,  parc de
proveïdors... De la mateixa manera, instarem l’Administració catalana a intercedir davant la patronal  per
desencallar la situació.
AMB ELS NOSTRES SALARIS NO S’HI JUGA! MOBILITZA’T CONTRA LA IRRESPONSABILITAT PATRONAL!
#MetallEnLluita
Barcelona, 12 de novembre de 2013

Tancada als ajuntaments en contra de la reforma de l´administració local

Significarà l’eliminació de serveis essencials als municipis i la pèrdua de 30.000 llocs de treball

 

CCOO ANUNCIA TANCAMENTS ALS AJUNTAMENTS EL PROPER DIJOUS EN CONTRA DE LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

La tramitació parlamentària del Projecte de Llei de reforma de les Administracions Locals (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals), acabarà significant, quan s’aprovi, un atac sense precedents en contra dels serveis públics municipals.

S’eliminen molts serveis fonamentals per a la ciutadania, i més en època de crisi com, serveis socials, serveis educatius, promoció i dinamització econòmica, serveis sociosanitaris, serveis d’atenció a les dones maltractades, escoles bressol, escoles de música, centres especials de treball….

En definitiva tindrà una pèrdua molt important de llocs de treball (més de 30.000 només a Catalunya) i sobretot de drets de ciutadania, establint-se ciutadans i ciutadanes  de 1ª i 2ª categoria.

Volen acabar amb  l’autonomia municipal, consagrada a la Constitució espanyola i vulnera les competències regulades en l’Estatut d’Autonomia.

Per tot això CCOO, endega una campanya en contra d’aquest projecte de Llei, iniciant una recollida de signatures i convocant concentracions i tancaments als ajuntaments el proper dia 14 de novembre

Al Vallès Occidental ens reunim a l'Ajuntament de Terrassa a les 22h al Salò de Ple de l'Ajuntament.