jueves, 23 de mayo de 2013

Participació dels companys/es d´UNIDESA a la manifestació d´avui 23 Maig a Terrassa

Terrassa 23 Maig

Els companys de la Secció Sindical d´Unidesa han participat aquest migdia en la manifestació que ha tingut lloc a Terrassa en defensa dels convenis col.lectius. En el transcurs del recorregut que s´ha iniciat a l´ajuntament el nostre company  Sergi Martínez, responsable de CCOO de la localitat, ha llegit un manifest  a les portes de la patronal CECOT, denunciant la intenció de la patronal d´intentar bloquejar la negociació col.lectiva emparant-se en la reforma laboral del PP i de CIU i que pot deixar als treballadors i treballadores amb unes condicions tan precàries que no es coneixen des de que hi ha democràcia en aquest país.




lunes, 20 de mayo de 2013

Desconvocada Vaga Metall


Companyes i companys

s´ha desconvocat la vaga del metall al forçar a la patronal a arribar a un preacord pel Conveni del Metall de Catalunya, mantenint l´ultraactivitat.

La vaga i les mobilitzacions ens han servit per demostrar a la patronal que els treballadors i treballadores metal.lúrgics no perdrem el que s´ha aconseguit amb tant d´esfoç i sacrifici.

Nota informativa

miércoles, 15 de mayo de 2013

Manifest vaga 23 M


El 23 de maig, jornada de lluita

Cap feina sense conveni!
Es volen carregar la negociació col·lectiva!

S'ho volen carregar tot, aquesta és la voluntat de la reforma laboral del  PP i CiU que
recollia l'objectiu de la patronal. Fins ara, la reforma laboral ha suposat que a
Catalunya arribem a les 920.000 persones a l’atur, un allau d'ERO, la retallada de
salaris, la destrucció de 100.000 llocs treball només en un any... I per acabar de deixar
sense drets als treballadors/es, ara es volen carregar els convenis col·lectius.
El 7 de juliol prop de 800.000 treballadors es poden quedar sense conveni col·lectiu
d'aplicació, uns altres a final d'any i la resta, d’aquí a un any. Aquest és  l'impacte de
l'anomenada  ultraactivitat. A final d’any el 50% del convenis negociats a Catalunya
poden desaparèixer.

Des del sindicalisme de  CCOO i la UGT de Catalunya  no permetrem la derogació de la
negociació col·lectiva com volen les patronals. Els convenis col·lectius no són una
simple llei que es deroga i prou. Són l’instrument amb el qual els treballadors i les
treballadores hem aconseguit les millores de condicions de treball més importants en
els darrers 30 anys.
La UGT i CCOO de Catalunya no permetrem la desaparició dels convenis col·lectius i,
per tant, davant del bloqueig de la patronal, farem totes les mobilitzacions necessàries,
des de manifestacions fins a vagues, per aconseguir mantenir els convenis col·lectius
com a instruments clau de les relacions laborals a Catalunya.
Cap treballador/a sense conveni, aquest és l’objectiu clar pel qual lluitem. Segurament
cal adaptar la negociació col·lectiva a les noves realitats, però no liquidar-la, com
pretenen les patronals gràcies a la reforma laboral del PP i CiU.

La pèrdua dels convenis per la clàusula d'ultractivitat afecta a tothom. Suposarà que
decaiguin tots els drets aconseguits de tots els convenis que no es renovin; qui tingui
un conveni d’àmbit superior, en passarà a tenir un amb condicions pitjors, i per a qui
no en tingui, la referència serà l’Estatut dels treballadors i el salari mínim
interprofessional, 645 euros. Per això, lluitarem perquè cap treballador/a es quedi
sense conveni.

La ultraactivitat provocarà l’acomiadament de milers  de persones amb més antiguitat,
ja que les empreses contractaran, sigui amb qualificació o sense, amb salari mínim de
645 euros com a referència, i amb jornades laborals més extenses que les de fins ara.
Un país que vol ser competitiu i productiu no pot crear un mercat de treball sense lleis,
on les dobles i triples escales salarials i la competència deslleial entre les empreses
siguin el principi rector de la legislació laboral.

La columna vertebral del marc català de relacions laborals són els convenis  col·lectius
catalans, una reivindicació permanent del sindicalisme, i ara les patronals volen
carregar-se-la. Defensar el país és defensar el benestar i el progrés de les persones;
són els convenis catalans allò que ha aportat a Catalunya més progrés laboral, social i
econòmic. A Catalunya el 40% dels convenis col·lectius tenen un salari mínim de 1.000
euros mentre que a l’Estat només el tenen el 20% dels convenis.

CCOO i la UGT fem una crida a la mobilització del proper 23 de maig, una jornada de
lluita de tots els treballadors amb convenis que la patronal vol eliminar. Però la
mobilització ha de ser de caràcter de general, de tots els treballadors/es. Si no
defensem ara el convenis bloquejats, després acabaran desapareixent tots. La lluita és
molt clara:
CAP FEINA SENSE CONVENI!
ES VOLEN CARREGAR LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

viernes, 10 de mayo de 2013

Finalment hi haurà vaga


Companyes i companys

Haurem de lluitar pels nostres drets, salaris i condicions laborals com sempre s'ha fet en aquest país, amb vagues i mobilitzacions.

La patronal continua negant-se a pagar-nos les quantitats pactades l'any passat i que s'ens deuen.Tampoc vol seure a negociar el conveni, amb el que això, com ja sabeu, suposarà per a les nostres butxaques i les nostres condicions laborals.

Us adjuntem la convocatòria de vaga, a la qual ens adherim totalment.



martes, 7 de mayo de 2013

Millores gràcies al conveni del metall durant 35 anys

Companyes i Companys

en el quadre adjunt podeu comprovar quines son les millores introduïdes pel conveni d'indústria que els sindicats han anat negociant durant 35 anys, respecte a l'estatut dels treballadors, mínim legal regulador.

No tindríem les condicions ni els salaris si no hagués estat per aquest esforç realitzat, i que està amenaçat degut a la reforma laboral i a l'interès de la patronal de deixar-ho caure per tornar a pagar salaris de misèria i deixar-nos amb condicions precàries.

Hem d'anar mentalitzant-nos que no ens regalaran res i que ho haurem de lluitar mitjançant mobilitzacions i possiblement una vaga sectorial.

lunes, 6 de mayo de 2013

Subvenciones a los sindicatos


SUBVENCIONES A LOS SINDICATOS

A raíz de los ataques permanentes de los poderes económicos, políticos y mediáticos contra los sindicatos, utilizando argumentos recurrentes como el dinero que se embolsan en concepto de subvenciones, son no pocos los que me han pedido que escriba sobre este tema.
Un artículo elaborados por nuestra Federación de Servicios Financieros y Administrativos me brinda la oportunidad de dar respuesta a estas demandas, partiendo del hecho de que la Constitución Española reconoce a los sindicatos de trabajadores el derecho a constituirse, participar en las políticas públicas y en la planificación económica del Gobierno. Los sindicatos, en función de su representatividad representan a sus afiliados, pero también al conjunto de los trabajadores. Las elecciones sindicales permiten determinar la representatividad de cada sindicato, cosa que no ocurre con las organizaciones empresariales, en las que no hay elecciones libres.
CCOO ha ganado en las elecciones sindicales el derecho a participar en la negociación de la gran mayoría de los convenios colectivos que regulan los derechos y condiciones de trabajo en las empresas.
Los sindicatos reciben del Estado por esta acción sindical que desarrolla las leyes y las adapta a cada sector y empresa 15,7 millones de euros. Hablamos de más de 9.000 convenios y la mayoría de los trabajadores y trabajadoras regulados por un convenio colectivo.
Las organizaciones empresariales, todo hay que decirlo, reciben ayudas similares. Los partidos políticos reciben 84,4 millones de euros, la Casa Real 8,9 millones y la Iglesia Católica, sin reconocimiento constitucional en un Estado Laico, recibe 252 millones de euros.
Las asociaciones juveniles reciben 7,8 millones. La Federación Española de Futbol 4,8 millones. Las empresas privadas de prensa escrita y las televisiones privadas reciben 360 millones de euros, el Cine Español 89,6 millones de euros.
Los curas que trabajan en instituciones públicas como hospitales, cárceles y el ejército, reciben lo mismo que los sindicatos, 15 millones de euros.
Los profesores de religión nos cuentan 600 millones de euros y las subvenciones a los toros 564 millones de euros, aunque sólo merecen el interés del 28 por ciento de los españoles.
No parece mucho, la cantidad que reciben los sindicatos. Sin embargo siguen abundando los ataques según los cuales los sindicatos están comprados y no defienden los intereses de los trabajadores.
Veamos el caso de CCOO. Los más de 1.200.000 afiliados y afiliadas, con el pago de las cuotas, cada mes, aportamos 118 millones de euros al sindicato. Los servicios jurídicos para afiliados y no afiliados, apartan unos 20 millones de euros. Las subvenciones del Estado no llegan a suponer ni el 10 por ciento del total de nuestros ingresos.
Los poderes económicos, salvados de la crisis por el Estado. Los poderes políticos que mantienen sueldos públicos, subvenciones públicas y una corte injustificable de cargos a dedo, asesores, gabinetes, etc.
Los poderes mediáticos, que viven de la subvención y la publicidad de las Administraciones Públicas, saben todo esto, conocen la realidad.
Pero siguen atacando a los sindicatos, porque saben que son la barrera más sólida para frenar la avaricia, la especulación, la corrupción y los cambios que pretenden introducir para, a base de ajustes y recortes, hacer pagar a los trabajadores y sus familias, el coste de la crisis.
Para ello no dudan en utilizar dos tácticas muy ensayadas por los regímenes totalitarios, autoritarios y fascistas: “Las grandes masas sucumben más fácilmente a una gran mentira que a una pequeña”, “una mentira repetida adecuadamente mil veces se convierte en una verdad”.
Nosotros elegimos cada día caer o no caer en esta trampa.
Francisco Javier López Martín
Secretario general de CCOO de Madrid

viernes, 3 de mayo de 2013

REUNIÓ CONVENI METALL. CONTINUA EL BLOQUEIG DE LA PATRONAL



3a REUNIÓ DE LA MESA DEL CONVENI DEL METALL DE CATALUNYA
                                               CONTINUA EL BLOQUEIG


Ahir dijous, 2 de maig, vam tenir la tercera reunió de la mesa negociadora del Conveni del metall de 
Catalunya, en la qual la patronal havia de respondre a la nostra proposta de concretar de forma 
definitiva el conveni autonòmic del metall, eliminant l’amenaça de la limitació de la ultraactivitat dels 
convenis actuals mentre ho tanquem i pagar els increments salarials de 2012 que ens deuen des del 
mes de  gener. 
Lluny d’avançar de forma clara en un escenari de confiança en la línea de la nostra proposta, la patronal 
vol reeditar el mateix escenari que es va produir al març de 2012. Ens proposa pactar un “règim” 
econòmic per donar sortida al problema que tenen per a l’aplicació dels increments que ens deuen, 
prorrogant els convenis provincials, i continua parlant de com definim el que podria ser el Conveni del 
metall de Catalunya.    
Dit d’una altra manera, ens proposen renegociar a la baixa allò que ens deuen, perquè quan parlen de 
“règim salarial” no es refereixen a incrementar i revisar els percentatges que ja estan pactats, mantenir 
els convenis provincials i la resta ja veurem.   
Aquesta proposta és absolutament inassumible, insuficient i oportunista. Aquesta proposta confirma, 
després d’un any, la voluntat d’incomplir els acords de març de 2012 en què es comprometien a la 
concreció del Conveni del metall de Catalunya com a únic marc on resguardar les condicions negociades 
durant més de 35 anys.  A més a més, ara volen incomplir també la part d’aquells acords que els obliga a 
revisar i incrementar els salaris de 2012, tornant-los a renegociar. 
Els sindicats vam tornar a insistir en la necessitat que les propostes patronals s’ajustin als acords en els 
termes pactats; només podem avançar amb propostes clares on ens paguin allò que ens deuen, on 
concretem de forma clara i definitiva el Conveni del metall de Catalunya i on allunyem l’amenaça que, a 
causa de la reforma laboral, per la via de la limitació de la ultraactivitat, pesa sobre les condicions 
col·lectives dels treballadors i treballadores del metall de Catalunya.   
Finalment, la patronal ens va proposar suspendre les reunions previstes de les meses dels convenis 
provincials de Barcelona, Tarragona i Lleida, per tant, no farem les concentracions previstes, i ambdues 
parts vam acordar tornar-nos a reunir el proper  divendres, 17 de maig, en la mesa del Conveni del 
metall de Catalunya. D’aquesta manera i mentre no aconseguim el nostre objectiu, des de la 
FI.CCOO.CAT i l’MCA-UGT continuem amb el calendari previst de mobilitzacions per a aquest mes de 
maig, de les quals us informarem la setmana vinent.

martes, 30 de abril de 2013

Article de El País amb col.laboració d´en Carles Casanovas


El bloqueo de convenios amenaza las condiciones de 650.000 trabajadores

El 7 de julio caducan 55 pactos sectoriales y 300 de empresa en Cataluña


“Sin acuerdos, la conflictividad será inmensa”, advirtió el líder de UGT, Josep Maria Àlvarez, la semana pasada durante el congreso del sindicato. “Puede ser la hecatombe”, reconoce una fuente de una organización empresarial. Las dos voces se refiere a la situación que puede producirse a partir del próximo 7 de julio, cuando caducan los convenios colectivos que fijan las condiciones salariales y laborales de entre 650.000 y 800.000 trabajadores en Cataluña: sueldos, pagas, vacaciones, permisos...
El cálculo de trabajadores afectados es de los sindicatos y la patronal PIMEC lo da por bueno. Fomento del Trabajo dice que son menos, pero no cuántos. La Generalitat, no sabe, no contesta. El quid de la cuestión es que hasta ahora, cuando finalizaba el plazo de vigencia de un convenio se prorrogaba de forma automática e indefinida hasta que empresa y trabajadores llegaban a un nuevo acuerdo; pero la Reforma Laboral establece que tras un año de ultractividad —de prórroga— si no hay acuerdo los empleados quedan bajo el paraguas de un convenio de ámbito superior (sectorial o estatal, con condiciones habitualmente peores) o bien a merced del estatuto de los trabajadores. Esto es: salario mínimo interprofesional e individualización de las relaciones empresario-empleado.

Metal, paletas, panaderos, fabricantes de chicles...

Además de salarios y condiciones, los convenios resuelven las especificidades de cada profesión. En la industria, qué uniforme proporciona la empresa. En transporte, descansos. En la construcción, qué hacer cuando llueve. El de la construcción es uno de los que están encallados, junto al del metal —227.000 trabajadores—, en el que además hay una doble guerra porque PIMEC y Unión Patronal Metalúrgica pugnan por la representatividad del sector.
Dobladores, arqueólogos, oficinas y despachos, aparcamientos, transporte o tecnologías de la información son otros sectores bloqueados. También hay conflicto en la industria agroalimentaria, donde cada producto tiene su convenio, comenzando por el más básico: el pan. Cristina Torre, de la federación de CC OO revela que algunas patronales han modificado sus estatutos para apearse de la negociación, lo que confirman fuentes empresariales. Dos ejemplos: ASEMAC, antes Asociación Española de Masas Congeladas se llama desde el año pasado “de la industria de Panadería, Bollería y Pastelería”: y la asociación Arita firmante del convenio interprovincial de chocolate, bombones, caramelos y chicles se ha reconvertido en Chocobarna, dejando fuera el resto de provincias y lo que no sean derivados del cacao.
Los sindicatos llevan meses alertando del “drama” que se puede producir al día siguiente de San Fermín y acusan a las patronales de bloquear intencionadamente los convenios, de no negociar para lograr una rebaja de condiciones salariales y laborales. Cuando no su desaparición. “La desregulación, la jungla”, avisa el secretario de política sindical de UGT, Camil Ros, que advierte que el desamparo de miles de trabajadores puede originar una segunda oleada de judicialización de las relaciones laborales. Las patronales desmienten el bloqueo intencionado y celebran que la nueva ley permita negociar unas condiciones que califican de obsoletas y que la ultractividad prorrogaba indefinidamente.
La preocupación ha llegado a la Generalitat, que a través de la Secretaría de Relaciones Laborales del departamento de Empresa y Empleo intenta arrancar a las partes un pacto no tanto para prorrogar más los convenios como para que las partes acepten una mediación si no se ponen de acuerdo. Pero algunas fuentes aseguran que si no se ha firmado este acuerdo a nivel de Cataluña es porque Fomento del Trabajo lo ha paralizado a la espera de autorización de la CEOE.
El responsable de negociación colectiva de CC OO, Juan Carlos Casanovas, señala que en ausencia de convenio colectivo “no habrá nadie que negocie colectivamente, se pueden perder pagas, permisos u horarios específicos de profesiones concretas...” y asegura que hay patronales que bloquean convenios desde 2009 “con una clara intención de que decaigan”.
En Fomento del Trabajo desmienten que las patronales estén bloqueando convenios. “La mayoría se está negociando sin ningún problema”, asegura su director de relaciones laborales, Javier Ibars, que señala que las cifras de los sindicatos no son fiables, “porque incluyen como bloqueados convenios que ya están firmados e incluso registrados”.
La homóloga de Ibars en PIMEC, Joana Callís, sí admite que existe un gran conflicto e incluso las actitudes de bloqueo. Callís explica que la nueva ley ha dado la vuelta la tortilla: si antes había un desequilibrio favorable a los trabajadores —cuyas condiciones “se petrificaban aunque la situación económica actual las haga viables”— ahora “desaparecen las condiciones”. En una postura intermedia, la experta de las pequeñas y medianas empresas defiende la importancia de la existencia de los convenios, “de marcos laborales de referencia para regular y resolver las especificidades de cada profesión”.

#1maig2013 Mobilitza´t pels teus drets



S´ho estan carregant tot!


El 1r de Maig, els treballadors i les treballadores de tot el mon, convocats per la Confederació Sindical Internacional (CSI), ens mobilitzem per reivindicar treball digne, drets laborals i socials i un canvi radical en la distribució de la riquesa mundial. Alhora que volem expressar la nostra solidaritat amb les persones treballadores i sindicalistes que encara avui, com ha passat recentment a Grècia, pateixen agressions i assassinats pel fet de reclamar els seus drets.
A Europa les polítiques d’austeritat dogmàtica dissenyades per la Troika, estan enfonsant l’economia i fan augmentar les desigualtats i la pobresa sobre tot als països del Sud.
Els exemples de Xipre, Portugal, Itàlia o Espanya posen de manifest les conseqüències d’unes polítiques d’ajust del dèficit públic impossibles de complir i la incompetència de les institucions per donar resposta a la crisi. Necessitem una Unió Europea més democràtica i social, on les institucions escollides per la ciutadania siguin les que prenen les decisions i no siguin els poders econòmics i financers els que marquin el full de ruta dels governants. Per això ens hem mobilitzat amb la Confederació Europea de Sindicats (CES) per exigir que canviïn les polítiques que estan acabant amb el model Social Europeu i que només creen atur, pobresa i un retrocés sense precedents dels drets laborals i socials. A Espanya i a Catalunya estem vivint els efectes de l’aplicació de les polítiques de retallades, privatitzacions, desmantellament dels serveis públics, paralització dels convenis col·lectius i precarització de les condicions laborals. S’ho estan carregant tot!!
L’atur, la pobresa i l’exclusió social es van incrementant: Més de 900.000 persones a Catalunya i 6 milions a Espanya volen i no poden treballar i més de la meitat del jovent ha d’escollir entre l’atur i l’emigració. 118.000 llars catalanes no tenen cap ingrés perquè els seus membres ja han esgotat la prestació d’atur i el govern posa més difícil l’accés a subsidis, beques i ajuts, en especial a les persones majors de 55 anys. Els desnonaments, la pèrdua dels estalvis per l’estafa de les preferents i la congelació de les pensions estan fent més gran la bretxa entre rics i pobres.
Els efectes perversos de la reforma laboral del PP es comencen a veure més atur, augment dels expedients de regulació d’ocupació, baixada de salaris, precarització de les condicions laborals i permetent a la patronal la possibilitat d’acabar amb la negociació col·lectiva sectorial mitjançant la pèrdua de la vigència dels convenis (ultractivitat). Actualment hi ha 2.300.000 treballadors i treballadores catalans es poden quedar sense conveni i per tant sense regulació pel que fa als salaris, la jornada laboral, les vacances, la promoció professional,... Per això donem suport als companys i companyes del metall, la construcció, el transport de mercaderies, les fleques, les grans superfícies, els mitjans de comunicació, els sector públic, ... que lluiten per desbloquejar els convenis i defensant els drets laborals.
Les dones que ja estan patint els efectes de la crisi en forma d’atur, precarietat i augment de la bretxa salarial, ara també pateixen els efectes de les polítiques antisocials del govern del PP i l’ofensiva conservadora del govern del PP com en el dret a l’avortament o la retallada de diners per atendre a les dones víctimes de violència masclista.
Les situació de les persones immigrants pel fet de quedar-se a l’atur veuen degradats els seus drets com el d’atenció sanitària i es veuen abocats en molt casos a l’exclusió social.
Les xifres dramàtiques d’atur juvenil, la precarietat i la manca d’expectatives laborals impedeix la seva emancipació personal i aboca a milers de joves a l’emigració. S’estan carregant el futur del país!!
El desmantellament dels serveis públics per part del governs com a conseqüència de les retallades i les privatitzacions s’estan carregant els llocs de treball, els drets socials i posen en risc el present i el futur de l’Estat del Benestar. La nova tisorada als mitjans de comunicació públics fa retrocedir el dret a una informació objectiva i plural. Per això rebutgem els pressupostos antisocials del govern de
Catalunya!!
Aquestes mesures venen acompanyades d’un retrocés en els drets i llibertats democràtiques i d’una greu crisi institucional. En son exemples la repressió de les protestes ciutadanes, la desqualificació dels moviments i organitzacions socials que encapçalen l’oposició a les retallades, la falta de resposta als casos de corrupció política i econòmica. Tot això fa créixer la desafecció ciutadana davant d’uns governs, partits i institucions que actuen a favor dels poderosos i no de la majoria de la població.
A Catalunya, a la crisi institucional s’afegeix la situació creada per de la sentència del Tribunal
Constitucional en contra de l’Estatut i la continuació dels atacs per part del govern de l’Estat contra el català, el model d’escola i les retallades a la capacitat d’autogovern. Per això reivindiquem el dret a decidir el nostre futur per construir un país que faci prevaldre la democràcia social i la defensa de l’estat del benestar, la igualtat d’oportunitat i el dret Manifest unitari 1r de Maig de 2012del treball per davant dels interessos i privilegis de la minoria.
Hi ha alternatives i recursos econòmics suficients per crear ocupació, recuperar drets laborals, defensar els serveis públics, aturar els desnonaments, reduir la pobresa i l’exclusió social, regenerar el sistema democràtic.
Cal canviar les polítiques d’austeritat dogmàtica a Catalunya, Espanya i Europa amb polítiques
d’estímul econòmic, redistribuint la riquesa amb una reforma fiscal progressiva i lluitant contra el frau i l’evasió fiscal. Exigim que es rescatin les persones en lloc dels bancs!!
Exigim el desbloqueig de la negociació col·lectiva i el manteniment de la vigència dels convenis que garanteix les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
Impulsem la creació d’una Renda Garantida de Ciutadania per a les persones que no tenen recursos econòmics i unes pensions dignes per a tothom.
Defensem la dació en pagament i el lloguer social per als qui han perdut l’habitatge i una solució justa per als estalviadors afectats per les participacions
preferents.
Defensem els serveis públics de qualitat, universals i gratuïts com a garantia de cohesió social davant dels qui volen fer negoci amb l’educació, la salut, els serveis socials...
Exigim que els governs i les institucions estiguin al servei de la ciutadania i no dels lobbys de poder amb mesures contundents contra la corrupció i transparència en les decisions i en la utilització dels diners públics. Promoure canals de participació ciutadana en la presa de decisions, més enllà de les eleccions i uns mitjans de comunicació públics que garanteixin una informació plural i objectiva com a garantia de qualitat democràtica.
Perquè s’ho estan carregant tot, CCOO I UGT de Catalunya cridem als treballadors i a les treballadores a mobilitzar-nos i a lluitar pels nostres drets.

VISCA EL PRIMER DE MAIG!!

BARCELONA
11.30 h RDA. SANT PERE / PG. DE GRÀCIA
GIRONA
12.00 h PL. INDEPENDÈNCIA
TARRAGONA
18.30 h PL. IMPERIAL TÀRRACO
TORTOSA
12.00 h PL. DEL CARRILET
LLEIDA
12.00 h PL. DEL TREBAL