Consulta per l´educació

CONSULTA PER L'EDUCACIÓ

El Govern central i la Generalitat de Catalunya han realitzat i segueixen realitzant retallades en educació que s'argumenten per la situació econòmica actual, però que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, estan tenint greus repercussions en el sistema educatiu, les quals seran encara molt més perjudicials a mitjà i llarg termini si aquestes retallades es mantenen o, fins i tot, si s'incrementen.

A més, el Govern central està duent a terme una sèrie de reformes, com la LOMCE o el Reial decret de Beques, que, segons el parer de la majoria de la Comunitat Educativa, danyant l'educació pública, suposen la volta a un sistema basat en la selecció de l'alumnat perquè el progrés en els estudis estigui condicionat, amb caràcter general, al nivell social i a les possibilitats econòmiques de les seves famílies, expulsant del sistema a tota aquella persona que no encaixa en un perfil prefixat per qüestions ideològiques.

No obstant això, els Governs causants de la situació descrita han tractat d'ignorar fins al moment l'opinió dels ciutadans que, en la seva immensa majoria, rebutgen tant les retallades com les polítiques que els sustenten i les reformes que s'estan plantejant i realitzant en el nostre sistema educatiu.

Les entitats que promovem la Consulta pensem que ha arribat el moment de recollir, de forma directa, l'opinió dels ciutadans i demostrar que les posicions mantingudes per aquesta en defensa dels drets dels ciutadans estan basades en aquesta opinió. Amb això, s'intenta canviar la forma actual de governar-nos, aturant les retallades i iniciant el procés de revertir tots els canvis i retallades que s’han realitzat en els últims anys i frenant les reformes antisocials que estan engegades.

Entre tots, iniciar un procés de diàleg i cerca de consens en matèria educativa

Podeu participar a la consulta...

a) Votació en urna...

•  PLAÇA 1 DE MAIG, TERRASSA de 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  RAMBLA, 75, SABADELL 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA FRANCESC MACIA,  5 RUBI 11 h a 14 h i de 16 h a 20 h
  PLAÇA JOSEP VILADOMAT, CERDANYOLA DEL VALLES DAVANT DE LA BIBLIOTECA 
  També podreu votar als diferents centres escolars del Vallès Occidental

b) Votació telemàtica (via Internet)

Podeu participar ara mateix en la consulta, votant per Internet:

http://consultaeducacio.blogspot.com.es/2013/10/la-teva-opinio-importa.html

El capitalisme no dóna per més

El capitalismo no da para más

03 de octubre de 2013

4 comentarios

Escuchar

Publicado en Público.es el 2 de octubre de 2013

El llamado “cierre” del gobierno de Estados Unidos se puede interpretar y valorar de muchas formas pero creo que por encima de todo refleja que el capitalismo no da para más.

No estamos hablando de que un país arruinado de Africa disponga de una administración pública ínfima. No nos referimos ni siquiera a que una gran economía no esté en condiciones de financiar servicios básicos pero caros de salud o educación para toda su población: según la Oficina del Censo de Estados Unidos allí hay más de 46 millones de pobres y más o menos el mismo número de personas que no tiene asegurada la atención médica en caso de enfermedad, una de cada seis personas que pasan hambre, según Feeding America, y casi 700.000 personas sin ningún tipo de vivienda.

Es peor. Se trata de que la primera potencia mundial no puede pagar el día a día de las actividades elementales de su gobierno.

Es cierto que no es la primera vez que sucede, sino que  ha ocurrido ya 18 veces desde 1976 (la última en 1996), y que en realidad se trata de un vil chantaje político de los republicanos más extremistas porque han sido precisamente los republicanos quienes más deuda han generado en los últimos 35 años. Un estudio del  Center on Budget and Policy Priorities ha demostrado que el 55,8 % de la deuda actual la generaron los recortes fiscales, el coste de las guerras de Irak y Afganistan y los gastos de estímulo de G. Bush y el gasto militar y los recortes fiscales de Reagan, mientras que las políticas de Clinton y Obama solo han contribuido a generarla en un 28%.

Y la realidad es que detrás de esa medida no hay una razón fundada que obligue a recortar los gastos públicos.

Estados Unidos podría seguir financiando los servicios públicos a los que renuncia estos días no solo sin necesidad de recortar un solo dólar en gasto sino incluso aumentándolo para cubrir las necesidades de la población de menor renta.

Afirmar que hay que recortarlos para poder limitar los déficits y la deuda es una falacia que oculta la verdad de las cosas: son los gastos militares (que representan algo más del déficit total previsto para 2013) y, sobre todo, los recortes fiscales que se vienen realizando en los últimos treinta años para favorecer a los ricos y grandes empresas lo que realmente disparan su deuda pública.

Según un estudio de Ciudadanos por la Justicia Fiscal los recortes de financiación al sistema educativo de Estados Unidos fueron de 12.700 millones de dólares en 2012, más o menos la misma cantidad que han evadido anualmente en impuestos estatales de 2008 a 2010 las 265 mayores empresas del país (6 Facts About Hunger That Demonstrate the Shameful Excesses of American Capitalism). Y según esa misma organización 26 grandes empresas no pagaron impuestos entre 2008 y 2011 a pesar de haber registrado 205.000 millones de dólares de beneficios.

Según un informe de la Oficina de Presupuestos del Congreso de los Estados Unidos (The Distribution of Major Tax Expenditures in the Individual Income Tax System) los recortes fiscales que viene realizando el gobierno tienen un coste de 900.000 millones de dólares este año y por su causa se dejarán de ingresar 12 billones de dólares en los próximos diez años. Y si a esos recortes se añaden las ayudas fiscales a los ricos y lo que se pierde por la evasión de beneficios a los paraísos fiscales la merma anual de ingresos es de unos 2 billones de dólares.

Otro estudio de Deloitte Center for Financial Services calcula que la riqueza neta de las familias que disponen de más de 1 millón de dólares fue de 38,6 billones de dólares en 2011. Eso significa que con un mínimo impuesto del 2% sería más que suficiente para financiar el déficit previsto para 2013 y que solo con eso se recaudaría algo más de la mitad de lo que pagan cada años todos los norteamericanos en impuestos individuales.

La realidad no es que en Estados Unidos se realicen gastos públicos excesivos sino que se recortan impuestos a los ricos para privilegiarlos. Mientras que los impuestos sobre los beneficios empresariales representaban el 6% del PIB de Estados Unidos en los años cincuenta, ahora ni siquieran llegan al 2%. Entonces, por cada dólar que pagaba en impuesto un trabajador estadounidense, las empresas pagaban tres, pero ahora ahora solo 22 centavos (Five Tax Fallacies Invented by the 1%). Y mientras que en los últimos 20 años los beneficios empresariales se han multiplicado por cuatro, sus impuestos se han reducido a la mitad (In 20 Years Corporate Profits Are Up 4X and Their Taxes Have Fallen by 50%).

Lo que hay detrás de “cierre” del gobierno estadounidense es que el capitalismo ha llegado al paroxismo. No es que los ricos no quieran gobierno sino que lo quieren solo para él. Mantienen el ejército y mantienen las ayudas fiscales que van a ellos y los apoyos multimillonarias a los bancos y a las grandes empresas. Ese intervencionismo público no les disgusta ni quieren renunciar a financiarlo, aunque hacen todo lo que está en su mano para que los financien los demás, eso sí: en los últimos 20 años la proporción de impuestos pagados por los trabajadores se ha doblado.

Lo ricos, más o menos entre el 1 y el 10% de la población total, lo quiere todo, como demuestra que los beneficios de las empresas hayan crecido desde 2008 veinte veces más que los salarios (Corporate Profits Have Risen Almost 20 Times Faster Than Workers’ Incomes Since 2008) o que de 2009 a 2011 el 88% del crecimiento del ingreso en Estados Unidos fuese a beneficios empresariales y solo el 1% a salario de los trabajadores.

El capitalismo de nuestros días no da para más.

Todo lo que no sea aumentar el beneficio de los de arriba da completamente igual. El “cierre” del gobierno de Estados Unidos, por ejemplo, supone que el 96% del personal de la Agencia de Protección Medioambiental, el 69% del Departamento de Energía y el 97% de la NASA no acuda al trabajo y que, por tanto, se paralicen sus programas; que incluso el personal que repara carreteras y puentes tras inundaciones y desastres pueda dejar de trabajar y que prácticamente se hayan dejado las labores de supervisión pública de extracción de petróleo, gas o mineral (What the Shutdown Means For Energy and Environmental Programs).

No importa que se destroce a la sociedad, que se destruya el medio ambiente o que se debiliten fatalmente las instituciones. Solo interesa y preocupa concentrar hasta el extremo la riqueza y el poder político, mediático y militar en manos de unos pocos, como ha sido siempre pero ahora de manera mucho más exagerada porque lo cierto es que el capitalismo de nuestros días ha sido capaz de vencer cualquier resistencia al convertirse a su vez en una maquinaria gigantesca de generación de consenso y sumisión, y también de destrucción y aniquilamiento. No es casual que los mismos que defienden el cierre de colegios, hospitales museos públicos o parques nacionales sean los que financian sin límite las guerras genocidas, los ataques brutales a los derechos humanos, la tortura, el espionaje generalizado y el desmantelamiento de las democracias.

- See more at: http://juantorreslopez.com/impertinencias/el-capitalismo-no-da-para-mas/#sthash.Mg64Eods.dpuf

CCOO, els comptes clars

Us adjuntem el link a un trítpic explicatiu sobre el finançament i les despeses del nostre sindicat, perquè CCOO no amaga res.

Enllaç

Recollida aliments ONG Compartim

Ahir a la tarda els responsables de la ONG compartim de Terrassa, que treballa directament amb families de la nostra ciutat amb necessitats bàsiques no cobertes, van agrair la col. col·laboració i l´aportació de tots i totes les persones que han pogut fer algun tipus de donatiu, ja sigui monetari o en forma de productes.

Ens van demanar ajuda perquè la situació de les seves reserves els impedia seguir ajudant a les persones que pitjor ho estan passant, i com sempre tots vosaltres heu fet una gran tasca amb el vostre esforç solidari.

Com podeu veure, entre els tres centres de treball d´Unidesa, hem pogut reunir una quantitat de productes molt digne i útil sens dubte per ajudar a la part de la societat que no tenen la sort de poder contar amb una feina o un salari suficient.

Gràcies a tothom!

El Metall de Girona sí que arriba a un acord

EL METALL DE GIRONA SE SUMA AL CONSENS

S´assoleix un acord sobre els increments i revisions salarials fins al 2015


La Comissió Negociadora del Conveni del metall de Girona ens vam reunir ahir , 26 de setembre, i vam
assolir un acord amb el qual:
1. Ratifiquem i garantim la vigència del conveni provincial del metall fins al 31 de desembre de 2015.
2. Garantim l’ abonament íntegre del 5,3% de revisió de 2012 i increment de 2013 en quatre terminis,
que es farà efectiu en un 1,9% des de gener de 2013 i en un 1,13% a principis dels anys 2014, 2015
i 2016, fins a completar el 5,3%.
3. L’ abonament de la revisió s’ acompanyarà d’uns increments salarials del 0,6% per als anys 2014 i
2015, per la qual cosa l’increment total per a aquests anys serà de l’1,73%.
4. Mantenim la clàusula de revisió salarial en els termes establerts en els II Acords per l’Ocupació i la
Negociació Col·lectiva.
L’ acord signat entre la FI.CCOO.CA T , l’MCA-UGT i la patronal metal·lúrgica gironina, així com l’ acord amb
la patronal del metall tarragonina del passat 31 de juliol, normalitzen l’ aplicació dels convenis del metall
d’ ambdues províncies en l’ abonament del deute pendent i en la pròrroga del conveni fins al 31/ 12/ 2015.
Això significa mantenir la pau social en els respectius sectors industrials i ens permet centrar el treball en
matèria de negociació col·lectiva en la construcció del Conveni del metall de Catalunya.
Lamentablement, no podem parlar de situació de pau social i d’ absència de conflicte a les províncies de
Barcelona i de Lleida, on les patronals encara no han assumit la necessitat de tancar acords en els matei-xos termes que a Tarragona i Girona. D’ aquesta manera, l’ actitud patronal ens aboca al conflicte en els
sectors industrials del metall d’ aquestes províncies, molt especialment a Barcelona. La FI.CCOO.CA T man-tenim la campanya de mobilització dels metal·lúrgics i metal·lúrgiques de Barcelona i Lleida, on encara
no tenim garantit l’ abonament de la revisió salarial i dels increments salarials que han d’ acompanyar la
pròrroga dels convenis, i continuem amb la ronda d’ assemblees de delegats i delegades del metall a tots
els sindicats d’Indústria de Catalunya.
La propera setmana registrarem la demanda de conflicte col·lectiu contra les empreses dels sectors side-rometal·lúrgics de la província de Barcelona per l’incompliment dels acords de revisió salarial. També ini-ciarem les mobilitzacions dels treballadors i treballadores del metall per reivindicar els increments sala-rials per als anys 2013, 2014 i 2015 amb una primera concentració de delegats i delegades de la
FI.CCOO.CA T que realitzarem el pròxim 9 d’ octubre.

Les pensions també ens afecten

Companys i companyes

us adjuntem dos enllaços a on CCOO explica les seves propostes per millorar el finançament del sistema públic de pensions per evitar les contra-reformes que el govern del PP intenta i aconsegueix vendre com a inevitables i necessàries.

Tot i que molts i moltes de nosaltres pensem que encara queda molt llunyana la jubilació, i que per tant aquesta contra-reforma no ens afecta, hem de ser conscients que aquesta nova retallada que afecta directament a dia d´avui a 8 milions de pensionistes farà que d´aquí al 2027, els pensionistes deixin de rebre 60000 milions d´euros.

Calers que es destinen al consum, ja que la meitat de les pensions espanyoles estan per sota dels 700 euros, i per tant els seus beneficiaris cap capacitat d´estalvi.

Com ja imagineu si aquests calers no estan disponibles, la depressió del consum està garantitzada, i com a resultat la possiblitat de créixer econòmicament i crear llocs de treball.

No ens enganyen quan ens acusen d´insolidaris amb els joves perquè no volem reformar el sistema per fer-ho viable en el futur!
El que necessiten els joves avui per poder arribar algun dia a rebre una pensió es cotitzar, i aixó passa per crear ocupació. Mentre això no passi poden anar retallant les pensions tot el que vulguin, que mai podrem cobrar res si no tenim la possibilitat d´accedir al mercat laboral.

Aquesta es una altre peça del trencaclosques que el govern i els seus més de 40 reial decrets lleis, venen aplicant des que estan al poder per vuidar tot allò que és públic i cedir-ho al capital privat, que ho dessitja assedegat.

http://www.ccoo.es/csccoo/Inicio:520215--CCOO_presenta_una_propuesta_para_el_aumento_de_ingresos_del_sistema_publico_de_pensiones

http://www.ccoo.es/comunes/recursos/1/pub103403_Gaceta_Sindical_(Edicion_especial_n_169)__CCOO_presenta_una_propuesta_para_el_aumento_de_ingresos_del_sistema_publico_de_pensiones.pdf

Assemblea d´Indústria a Sabadell

Els companys delegats i delegades dels tres centres d´Unidesa van assistir el passat dimecres al matí                           l´assemblea convocada per la federació d´Indústria,  amb l´objectiu d´informar-se i coneixer de primera mà  l´estat actual de les negociacions amb la patronal del metall.

Us adjuntem la nota corresponent de l´acte

Assemblea d’Indústria del Vallès Occidental

S’ha celebrat l’Assemblea d’Indústria del Vallès Occidental amb les intervencions del seu secretari general Sebastián Bastida, el secretari general d’Indústria de Tarragona Jose A. Hernández i el secretari general d’Indústria de Catalunya Javier Pacheco.

Bastida ha fet una repassada a la situació actual de la comarca recordant als companys d’Alstom i el xantatge al qual estan sent sotmesos, al igual que els companys d’Estampaciones Sabadell. També ha volgut comentar la situació de l’afiliació a la comarca.

Hernández ha fet una crida a la mobilització i la conservació dels objectius assolits. Ha repassat molt coherentment la situació actual fent una lectura especial al tema dels conflictes col·lectius i la importància de les properes mobilitzacions.

Pacheco ha fet una repassada general tocant gairebé tots els temes d’actualitat referents al mon de la feina i en especial al sindicalisme. Ha recordat que no es pot parlar de sortida de la crisi quan al conjunt de l’estat encara hi ha més de sis milions d’aturats i tot a punta a que la xifra continuarà creixent. Ha fet menció a les mobilitzacions de les Illes Balears referent a l’ensenyament i com és el clar exemple de lluita que totes i tots hem d’admirar. Com la Marea Blanca lluita cada dia per defensar una sanitat pública de i per a totes i tots, ha recolzat la llibertat de les dones a decidir per elles mateixes i sobre el seu cos tocant el tema avortament, el conflicte de les pensions i en general ha fet un crit a l’orgull de sentir-se d’una organització com son les Comissions Obreres.

Com a punt fort ha tractat la situació actual del gremi a la comarca i com és més necessària que mai la militància i la força per a mantenir la situació actual i lluitar per les millores al conveni, endarreriments, ultraactivitat...

L’assemblea ha finalitzat amb una manifestació pels carrers de Sabadell.

Concentració del col.lectiu d´aturats/des +50 de Terrassa

Salvem les pensions

La patronal del metall no ens vol pagar

Hola de nou companys i companyes,

El dilluns a la tarda es va tornar a reunir la mesa negociadora del Conveni del metall de Barcelona, en la qual la patronal UPM va demostrar una vegada més la seva manca de voluntat per arribar a un acord, amb una proposta que sabia, des de bon principi, que no podem acceptar: congelació salarial per als propers 3 anys, i pagament del deute pendent de 2012 a partir de 2014, en 4 terminis, fins al 2017.

Lamentem l'actitud bel·ligerant de la patronal, que ens aboca de nou al conflicte jurídic i laboral al sector del metall de la província de Barcelona. En els propers dies presentarem una demanda de conflicte col·lectiu per l'incompliment patronal dels acords de revisió salarial de març de 2012, i estem preparant una concentració conjunta de delegats i delegades per a principis d'octubre. 

Nota informativa