viernes, 15 de febrero de 2013

Sobre les no pujades salarials i el conveni


Companyes i Companys

L´acord al qual sindicats i patronal del metall  van arribar l´any passat referent a l´augment de sou que marcava el conveni, va establir que, tot i que les taules signades reflectien, segons la categoria professional, un augment d´entre un 4 a un 5 % per l´any 2012, s´acordava, per tal de desbloquejar la negativa de la patronal a fer-lo efectiu, una pujada del 2%, i s’endeutava per aquest any 2013 la diferència, tenint com a referencia la dada real de l´ IPC. Una vegada conegut aquest ( 2.9%) l´augment compromès per aquest any 2013 es situa entorn al 2.3- 2.5%.
La vigència del conveni del metall de la província de Barcelona, el qual ens regeix, va acabar al desembre de 2012. La reforma laboral elimina la prevalença dels convenis provincials i té com a principal objectiu establir majoritàriament els convenis d´empresa, amb la dificultat i la pèrdua de condicions laborals que això suposa, al traslladar la negociació a l´entorn de cada empresa. Degut a aquesta situació, les direccions sindicals han emplaçat, tal i com us vam informar recentment, a la patronal del metall a una taula de negociació per  establir un conveni a nivell autonòmic que serveixi de base i sigui la referencia de mínims sectorial. La idea és que aquest conveni sigui la regulació mínima del sector i s’estableixi com a dret supletori dels conveni i pactes d’empresa. Durant el procés de negociació s’intentarà mantenir les regulacions actuals, per tal que cap treballadors perdi condicions laborals. 
Hem de tenir en compte que al setembre acaba l´ultraactivitat del conveni (període de vigència d´un conveni caducat fins que es signa el següent). La reforma laboral, que PP i CIU van imposar ha reduït a 1 any aquest temps de marge.  Això vol dir que si al setembre no s´ha pactat cap conveni autonòmic, passarem a perdre totes les condicions laborals i salarials del conveni del metall, i  haurem de negociar directament amb l´empresa, partint de  les  condicions mínimes  que marca l´estatut  dels treballadors,   perquè us feu una idea, el punt de partida en quant a salari es el salari mínim interprofessional.
La patronal ho te clar, esperar, no aplicant els augments als que es van comprometre, i despenjar-se del conveni al·legant pèrdues o baixada de facturació.
Nosaltres, com a treballadors i treballadores d´UNIDESA també ho hem de tenir clar, i hem de pressionar amb la força que ens dona una afiliació potent i una plantilla que ha demostrat que es mobilitza quan cal i que paralitza l´activitat si fa falta per no perdre allò que ens pertany: drets laborals i salarials. Ens juguem molt i hem de sumar esforços i actuacions conjuntes amb els milers de companys i companyes d´Industria.