Recuperació econòmica! De qui?

A continuació podeu llegir la nova entrada al Molt a dir, el bloc de l'Enrique Rodríguez, Secretari general - CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central

Recuperació econòmica! De qui?

Mirant les dades del mercat de treball de la comarca del Bages, tan important per a l’activitat econòmica de la Catalunya central, no seria lògic negar que, numèricament, les xifres de l’atur han baixat durant l’any 2014. Concretament un 4,84%. La taxa d’atur se situa en un 15,37%, més d’un punt per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya.

Però si ens aturem una miqueta a bussejar entre les dades, ens trobem que aquesta reducció és escanyolida. I l’efecte de la mal anomenada recuperació és tan baix que no té cap repercussió positiva en els perfils més colpejats per la crisi, en les persones més necessitades. Davant d’aquest escenari ple d’aspectes cada vegada més negatius del mercat de treball, la dona segueix sent la més castigada, juntament amb les persones majors de 45 anys i menors de 20. La contractació és molt conjuntural i el seu resultat, ridícul en els perfils anteriorment esmentats.

L’efecte de tot això és malèvol per a les persones i per a les famílies. I encara que sabem que hi ha una intencionalitat perversa per ocultar la situació real, tant per part de la dreta catalana i espanyola, com per tots els partits polítics que estan aparcant els problemes reals de la ciutadania per centrar-se, bàsicament, en les pròximes cites electorals, seguirem assenyalant que la situació està molt lluny de millorar, si no s’apliquen altres polítiques. Perquè, insisteixo, tot i haver baixat l’atur al Bages un 4,84%, l’atur de llarga durada augmenta un 4,26%, se situa en gairebé el 35%, i afecta més els perfils que hem esmentat en paràgrafs anteriors.

On és la recuperació? Si la taxa de cobertura està descendint i cada vegada menys persones reben prestació o subsidi, si només augmenta tímidament la renda activa d’inserció i les persones que es queden fora del circuit segueixen augmentant les xifres d’exclusió social i pobresa… de quina recuperació parlen? Aquesta situació no pot ni esperar les pròximes eleccions, ni que arribi la quimèrica utopia de la recuperació econòmica.

I a tot això, hem d’afegir-hi les retallades que segueixen aplicant tant CiU com el PP en els pressupostos per al 2015 en serveis tan essencials i bàsics com l’educació, els serveis socials, la dependència, la sanitat, etc. Una prova evident d’això, la tenim a l’Hospital Althaia, on el procés de mobilització de les treballadores i treballadors no només és per protestar contra les retallades laborals, que ja seria motiu suficient, sinó que hi afegeixen un plus que afecta tota la ciutadania: denuncien l’efecte que tenen les retallades sobre la cobertura de les necessitats de la població en matèria de salut. Cada vegada disposen de menys recursos per atendre les mateixes persones i, malgrat tot, mantenen una qualitat òptima en el servei gràcies al lliurament i la professionalitat de les companyes i companys treballadores i treballadors de la sanitat.

No hi ha excusa, les polítiques de retallades desplegades per la dreta a Catalunya, a Espanya i a Europa no aporten cap solució per a la classe obrera. Això sí, són polítiques aplicades perquè l’1% de la població segueixi acumulant i sigui cada dia més rica.

Intenten enganyar-nos, però no ho aconsegueixen. I per això continuem reivindicant i apostant per polítiques que inverteixin en allò que és públic, per l’augment dels salaris, per la renda garantida de ciutadania, etc. Per totes les polítiques que realment activin l’economia real i que beneficiïn la majoria dels ciutadans i ciutadanes.

Enrique Rodríguez Ruiz

Secretari general
CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central

Sectorial sanitaria de la ANC: ¿lobby privatizador de la sanidad? (2a part)

Aquí teniu el document que l’ANC de salut s’ha vist obligada a retirar per la pressió dels moviments de defensa de la sanitat pública

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha retirat un document que la seva sectorial de salut havia publicat recentment. No és estrany. Aquest document havia produit el rebuig de tota la comunitat de col·lectius i persones que no creuen en les retallades, els repagamens sanitaris ni la progresiva privatització que aquesta, de forma insidiosa, experimenta.

article: Josep Vallhonesta

A partir d’aquest document hi ha hagut tot un seguit de respostes, entre elles el document publicat per Dempeus (al qual agraïm la rapidesa en la seva publicació) i del qual en som corresponsables juntament amb el Caps. Corresponsables sí, però amb molta més gent al darrere que ha participat en la seva confecció i que no us costarà identificar entre els signants si visiteu la web de Dempeus o del Caps.

Trobareu en aquest post l’enllaç per a consultar o baixar el document de l’ANC ( feu clic aquí: Document de l’ANC). També el document de Caps/Dempeus/PDS/Sicom… integre per llegir, i l’adreça del Caps on escriure per adherir-vos amb la vostra signatura: caps@pangea.org

ANALÍSI CRÍTICA DEL DOCUMENT

L’ANC intenta demostrar que amb la independència la sanitat serà millor: més finançament, més llibertat per decidir… I què diem nosaltres? Que el futur de Catalunya serà el que els catalans vulguin. I no és la indepedència per si sola la que com un bàlsam miracolós ho arreglarà tot. És la voluntat política, l’empoderament de la gent la que pot produir els canvis necessaris.

El document de l’ANC diu coses difícils d’empassar:

“La dependència de Catalunya envers l’Estat espanyol impedeix qualsevol canvi per millorar el sistema sanitari català sense la seva aprovació. Aquest fet impossibilita actuar lliurement en aquests aspectes: la revisio de la cartera de serveis segons l’anàlisi de cost-eficiència o l’evidencia científica; la introducció́ de mesures de copagament o finançament compartit perquè atempta contra la igualtat dels espanyols davant la llei […]”.

Més desafortunat impossible: reivindica la reintroducció de l’Euro per recepta, sense dir-ho. I qualsevol altra mesura de repagament. Atribueix a les institucions de l’Estat una intenció que el propi Rajoy pot fer serva -amb molt de gust i demagògia-, per negar el dret a decidir. Perquè ell ja ho ha dit està preocupat pels catalans, tots els espanyols han de ser iguals davant la llei.

És clar, quan el document de l’ANC diu: “La pertinença a l’Estat espanyol condiciona greument la llibertat de dissenyar un sistema sanitari òptim per a la població de Catalunya”, ens fa tremolar: si l’alternativa és més privatització i més repagaments, doncs és una mala alternativa.

També diu: “Les empreses públiques i els consorcis creats per fer la gestió pública més eficient no són reconeguts per l’Estat espanyol […] El model sanitari català integra el sistema públic i el privat, en alguns casos amb un afany lucratiu i, en d’altres, sense finalitat de cap profit. […] Aquest fenomen explica l’èxit del nostre model i la impossibilitat d’encaixar ambdós sistemes sanitaris”.

Aquí el decantament i el significat profund del document és ja evident: defensa un model que els que heu pogut llegir el llibre de Cafèambllet sabeu que genera corrupció i ineficiència.

Segueix dient: “Una Catalunya independent podria cercar l’eficiència i la qualitat del seu sistema de salut i plantejar-se, si ho creu necessari, a través dels programes dels partits polítics i via eleccions democràtiques, implantar canvis de model de finançament i prestació
del sistema: Beveridge (finançament mitjançant impostos i cobertura total) versus Bismarck(finançament mitjançant quotes específiques), la qual cosa és actualment utòpica“.  Els qui no veieu clar que vol dir això (mireu aquest link).

És a dir, dins de l’Estat espanyol és impossible plantejar la batalla contra la sanitat pública. Certament parla de “via eleccions democràtiques”, però pels qui sí hi estem per la salut pública això no represena cap al·licient. Més aviat representa una picada d’ullet a la gran patronal per que vegin en la Catalunya independent la possibilitat de mantenir i augmentar un model de la salut que garantitzi els seus negocis.

I aquest és el pecat del document: la picada d’ullet a la patronal. No és estrany que ara no es pugui trobar a la xarxa. Sens dubte haurà incomodat a un sector de la gent de Catalunya que pensa que el dret a decidir vol dir el dret a decidir-ho tot en el sentit de més llibertat i més empoderament del comú de la gent: la gent que dia a dia amb el seu treball fa possible aquest país.

I nosaltres què diem? Doncs això:

Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

 Cada dia ens colpeja la noticia d’una nova retallada en salut, de tancament de llits, quiròfans i serveis, d’increment de les llistes d’espera, de noves precaritzacions en les condicions de treball del personal del sector i de derivacions injustificables de la sanitat pública a la privada. Cada dia apareix una nova amenaça contra la integritat del sistema de salut català, com l’intent de deballestament de l’ICS a Lleida i a Tarragona, o es desafia el nostre enteniment i raó amb declaracions del tot irreals sobre l “estat del benestar” que gaudim o que qualsevol empitjorament en la qualitat i atenció a la sanitat pública és un mite. Però la realitat és la que és, poc transparent i amb nínxols de corrupció que corquen el sistema de salut, com demostren les demandes judicials a qui exigeix transparència, o el menysteniment de qui vol i fa els comptes clars, i darrerament també, cada dia, represàlies de tota mena contra les persones que expliquen la veritat sobre les urgències col·lapsades, o les retallades a la dependència, i que, malgrat les seves limitacions, s’organitzen per defensar un sistema de salut realment universal i pels drets i la dignitat en l’atenció i el tracte a les persones malaltes.

 El nostre sistema sanitari públic està travessant un moment crític que pot fer impossible la seva recuperació. Creiem que cal dir prou i denunciar el desballestament del sistema de salut, així com el servilisme als interessos de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris, i als fons d’inversió que han convertit la sanitat en el seu objectiu de negoci. No sols cal denunciar les polítiques contràries a la salut i del bé comú del conseller Boi Ruiz (que ja va deixar clares les seves fidelitats des del primer moment en recomanar-nos que ens féssim d’una mútua) sinó denunciar també la pretensió de confondre la sobirania del poble de Catalunya amb el propi interès particular i de classe d’una minoria que elabora Manifestos i proclames recorrent als tòpics de sempre del món empresarial privat de la sanitat. La propaganda ideològica no pot amagar de qui són els arguments i per què serveixen les eines pretesament apolítiques dels autors que molt poc tenen a veure amb la salut pública i la sobirania del poble de Catalunya i el benestar de la seva gent.

 Per conquerir la sobirania també en salut i sanitat: actuar sobre els veritables determinants de la salut .

 La salut no és una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobre tot de condicions socials, econòmiques i polítiques. El Congrés de Metges i Biòlegs de Perpinyà de 1976 va definir la salut «com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa», descripció que posa en evidència que la salut és una via de promoció de la llibertat i l’equitat. Lamentablement, la majoria de persones tampoc a Catalunya no tenen una situació vital, econòmica o laboral adequada amb la qual poder gaudir i compartir una vida plenament saludable, independent, fraternal i alegre, i menys en temps de crisi. I ara, quan els determinants de salut s’ensorren, es pren la determinació de reduir el sistema de suport social i el sector sanitari que podrien, com a mínim, pal·liar els seus efectes més devastadors. La malnutrició de la canalla, els desnonaments continuats i l’increment de suïcidis a Catalunya ens estan dient que no es fan les polítiques que la població necessita ni les inversions socialsi de reforçament dels serveis públics. I tampoc s’emprenen les mesures que poden afectar en positiu a les persones, doncs la sanitat només contribueix en una part de la nostra salut.

 Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. És per aquest motiu que, fora de l’àmbit sanitari (com, per exemple, economia, treball, urbanisme, educació, etc., i també a l’hora d’elaborar els pressupostos) s’ha de tenir en compte, ara més que mai, el seu impacte en la salut, en una aproximació que s’ha denominat «salut en totes les polítiques». [1]

 Punts bàsics de sanitat i salut per una Catalunya de totes i tots

 Per tots els arguments anteriors volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut pública, apartant-la de la influència del complex industrial médico-farmacéutic i biotecnològic[2]. Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

1. - En aquest sentit, cal garantir el Dret a la protecció de la salut i a un model d’assistència sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat suficientment per impostos progressius. No és cert que la sanitat pública sigui deficitària. En la mesura que ha de respondre a costos i beneficis públics, el seu dèficit el provoca, entre altres qüestions, un finançament insuficient, les mancances en l’execució i control pressupostari. El dèficit en la sanitat pública es deu també a la seva poca transparència i és, per tant, de responsabilitat política, també a Catalunya.[3] Garantir aquest punt suposa la derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals.
2. - Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La sanitat pública te un valor social indubtable perquè conté, cohesiona i crea sinergies en la investigació, formació, docència, prevenció, atenció, rehabilitació i cures i és la única que permet treballar per a millorar els determinants de la salut i la malaltia. Entenem que la sanitat privada s`ha de finançar privadament, i que la col·laboració pública-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit, on existeixi, fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant als interessos de la sanitat pública.
3. - Amb el criteri de que tot el que es paga amb diners públics ha de ser públic, cal la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC:Progressivament la totalitat de les entitats SISCAT, amb hospitals de la XHUP i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat.[4]Aquest punt implica també l’eliminació de les portes giratòries en la sanitat pública i que les persones incriminades per corrupció siguin jutjades i castigades.
4. - Reforçament de l’Atenció Primària i Comunitària, com a instrument bàsic per la resolució i integració dels circuits i intervencions que es realitzen sobre la ciutadania del territori amb una direcció general única per tots els equips d’atenció primària del territori..Sobre aquest punt, insistint en assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió, avaluació independent i preeminència de l’Atenció Primària amb un Codi ètic comú de tots els serveis, autonomia de gestió (no autogestió) dels governs sanitaris territorials, centres i professionals. I avaluació independent[6] amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses.
5. - Restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (com per exemple: aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental),promovent l’enfocament de salut en totes les polítiques, per tal d’orientar les prioritats no només als principals problemes de salut, sinó als determinants socials de la salut.
6. - Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius perquè res tenen a veure amb la renda o la riquesa de les persones malaltes.
7. - Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones).
8. - En una visió molt més integral de la sanitat i la salut que incorpori els aspectes biològic, psicològic i social, cal posar l’accent en el paper del treballador/a social, que juntament amb el personal sanitari mèdic i d’infermeria d’atenció primària, constitueix una figura local molt propera als sectors més vulnerables i que requereixen més solidaritat social.

En aquest sentit, alertem de la proposta de la sectorial de sanitat de la ANC (en la que hi ha participat Helena Ris actual directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, i que ja havíem llegit de l’assessor d’Artur Mas, Josep María Via) de no comptabilitzar com “administració pública” els consorcis sanitaris, quan és precisament aquesta consideració la que permet el control de la gestió que fan dels fons públics per part de les institucions democràtiques, i que es demostra totalment necessari a tenor de les gravíssimes irregularitats descobertes al sector concertat en els últims anys. De no seguir-se la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic a efectes comptables, les irregularitats detectades, encara que il·legítimes, haurien pogut tenir cobertura legal.[5]

 Sobre política dels medicaments: Volem un sistema de salut sense la omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el que es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’ hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. La indústria farmacèutica no pot ser determinant en la formació mèdica disfressada de màrqueting.

 Entenem, finalment, que cal fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya, però també democratitzar la Salut Pública a partir de l’anàlisi i seguiment dels Determinants Socials i per reduir les desigualtats.

 La participació: clau de volta de la sobirania dels pobles en salut

 De manera similar a com ara ens alerten amb el Manifest “Ultima llamada”[7] que la via de creixement que segueix el sistema és un genocidi en càmera lenta, ja l’any 2000 a la Conferència de Bangladesh es va valorar que una gran part de la població mundial no tenia accés ni a la terra ni als seus recursos, ni tampoc a aliments, ensenyament, aigua potable, sanejament, habitatge, ocupació i serveis de salut. Bangladesh es va sumar a la denuncia de que els recursos s’estaven esgotant a una velocitat esfereïdora, i que la degradació de la natura significava una amenaça per a tot el món, incrementant les desigualtats en salut amb la «concentració dels recursos en mans de poques empreses que s’esforcen a maximitzar els seus guanys privats». Les directrius de les polítiques econòmiques s’allunyaven de les institucions democràtiques i quedaven en mans d’un petit grup de governs poderosos, i institucions internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Les mesures imposades, que signifiquen deute en molts casos impropi, juntament amb les activitats no regulades de les empreses transnacionals, han tingut efectes severs en les vides i en les formes de guanyar-se el jornal, en la salut i el benestar de poblacions, tant en països del sud com del nord. La política desatén les necessitats de la població en reduir el finançament pressupostari als serveis públics i en concret a la sanitat, encara més amenaçada amb la negociació secreta de la TTIP [8]

 No és estrany, doncs, que les organitzacions i moviments dels pobles es considerin «fonamentals perquè els processos de presa de decisions siguin més democràtics, responsables i transparents» i es puguin garantir els drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals, amb un nou paper dels mitjans de comunicació acompanyant la societat civil en el control de la implementació, desenvolupament i impacte de les polítiques. Perquè val també avui per Catalunya, i per tota la riquesa de l’anàlisi polític, de gènere i de classe de la Conferència de Bangladesh, volem acabar aquest text amb la seva definició de salut, que és una de les més colpidores que s’han escrit i de les que més crida a la reflexió i a l’acció:

«La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.»

[1] Veure Benach, J i Borrell, C., “Els determinants socials de la salut” ahttp://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut#footnote-13124-6

[2] En aquest sentit, també, Martínez, Ana i Vergara, M., (coord.) i Benach, J i Borrell, C., (dir. científics) (2014) Cómo comercian con tu salud, Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya, Icaria.

[3] . Veure de Sibina, M., i Dante, A., (2013) Artur Mas, on són els meus diners?

 [4] En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures:

-Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC

-Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat

-Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell   d’administració

-Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries)

[5] La SEC-95 és percebuda pels sectors que la denigren com un atac al model d’autonomia de gestió. Una autonomia que gestió que, de manera acreditada, ha facilitat la comissió d’irregularitats molt greus. La proposta de fugir del SEC-95 no només no aporta cap solució a aquesta situació sinó que aprofundeix l’opacitat i la manca de retiment de comptes que la faciliten  La proposta de l’ANC, doncs, persegueix una fugida del dret públic que tant molesta als gestors dels diners públics. De fer-se realitat, aquests gestors tindrien les portes obertes per aprofundir en una manera de gestió que allunya la sanitat del control democràtic i que deixa les mans lliures per a que coses com l’opacitat, les portes giratòries i els concursos a mida per a les empreses dels amics tinguin carta de naturalesa.

[6] Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS)

[7] https://ultimallamadamanifiesto.wordpress.com/

[8] http://www.fadsp.org/index.php/sample-sites/manifiestos/803-la-fadsp-ante-la-negociacion-de-la-asociacion-transatlantica-para-el-comercio-y-la-inversion-ttip

Aquest document està agafat de: 

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

 WEB

Sectorial sanitaria de la ANC: ¿lobby privatizador de la sanidad?

Nos decepciona el modelo de  sanidad catalana presentado por la sectorial sanitaria de la ANC después de leer y analizar el documento ‘Sanitat per la independència’, de la sectorial de sanidad de dicha organización.

Por supuesto que cada uno puede interpretar el documento a su manera (faltaría más), pero la sensación que puede tener cualquier defensor de la sanidad pública universal y gratuita es que se trata de un documento que apuesta por un modelo de sanidad totalmente distinto al deseado.

Quien no haya tenido oportunidad de leer el documento en cuestión (puede hacerlo AQUÍ) seguro que como mínimo acaba de hacer que su curiosidad se despierte.

Se trata de trece páginas a modo de invitación y puerta abierta a lo que conocemos como ‘atar cabos’ dentro de un dañado y debilitado sistema sanitario casi agonizante en según qué casos. Un sistema sanitario que cada vez se ve más afectado por unos recortes claramente pactados por los lobbies que controlan y/o invierten en la sanidad privada. Unos recortes forzados, según los mismos lobbies, por culpa de la falta de liquidez del sistema en sí y por culpa de la herencia recibida por parte del gobierno español y su enorme deuda con las arcas catalanas, para quien quiera creerlo así, evidentemente.

La presentación del documento en la cual estaba presente Carme Forcadell, presidenta de la ANC, corrió a cargo de Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’Hospitals, que reúne a la patronal hospitalaria catalana y la cual tenía como presidente al controvertido Boi Ruiz; datos que de entrada hacían dudar que fuese un documento en defensa de lo público. Se puede deducir una clara propuesta destinada a que los consorcios sanitarios de Catalunya queden excluidos de la normativa europea SEC95, la cual había sido una petición que durante mucho tiempo se había demandado por parte de los empresarios.

¿Qué modelo sanitario defiende realmente la sectorial sanitaria de la ANC?

La estrategia que defiende la patronal hospitalaria catalana no tiene nada que ver con lo público ya que se basa en que los consorcios sanitarios sean tratados como unidades productoras de mercado, las cuales al producir unos ingresos por ventas superiores al 50% de los costes de producción no deberían adaptarse a las peticiones que se hacen desde la Unión Europea para, de esta manera, quedar fuera del control público y no evitar la obligatoriedad de presentar cuentas. 

--------------------------------------------------

Nos gustaría aclarar que el documento sobre la sanidad “publica” firmado por la Sectorial de Sanidad de la ANC y en el cual supuestamente según informaciones contrastadas basó CiU las propuestas votadas una semana después en el Parlament de Catalunya gracias al apoyo que les brindó el PP ya no está colgado en la web; al menos en páginas relacionadas directamente con la ANC ya que el documento todavía puede ser leído en varias páginas.

Después de las intensas presiones por parte de IAC, Podemos, Grup de defensa de la sanitat pública a Barcelona, CAPS, parte de la propia ANC y otros, el documento fue eliminado, aunque hasta hace poco todavía se podía leer en páginas de la propia ANC, de ahí el artículo de esta SSIU criticando el mismo. En ningún momento se ha querido atacar a la ANC (la cual mantiene varios proyectos y acuerdos de colaboración con las CCOO de Catalunya) sino a la falta de miramientos al haber permitido que desde sus filas se redacte un documento tan lesivo contra la clase trabajadora y social.

Simplemente apuntar que, como se puede leer en la web del Fòrum Català d’Atenció Primària: “Celebrem la retirada del document, però les crítiques al seu contingut mantenen la seva validesa, donçs reflecteix el pensament i les polítiques neoliberals que està aplicant l’actual govern i defensa les empreses privades sanitàries, fent èmfasi en la integració del sistema públic i privat”.

Salut i lluita!

Què és el TTIP?

Què és en realitat el TTIP i com ens afectarà?

 I diem afectarà ja que tot fa pensar que degut a l’hermetisme per part dels governants i dels manipulats mitjans de comunicació, mica en mica va passant el temps i cada vegada estem més a prop de la seva implantació. Amagat amb les sigles TTIP trobem el “Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió entre EE.UU i la Unió Europea”; un acord pactat entre la Direcció General del Comerç de la UE i l’Alt Representant per el Comerç de EEUU i el qual, segons els mateixos, no modificarà els estàndards socials, laborals i ambientals. Tot fa pensar que no serà així ja que encara cap mitjà de comunicació ha parlat seriosament del TTIP i en molts cassos ni han parlat del tema. Tampoc els governants han explicat res sobre el TTIP i, per altra banda i basant la poca informació de la que disposem en part als documents filtrats és, si més no molt sospitós, que per exemple en declaracions la Comissió Europea hagi sol•licitat l’augment de les importacions de gas de esquist i membres del govern nord americà hagin demanat la eliminació del Principi de Precaució Europeu, deixant molt clara la intenció de pactar i revisar a la baixa les legislacions actuals.

Per què diem que els principis de l’acord son sospitosos?

 Per exemple degut a aquesta intenció d’eliminar les barreres reguladores que limiten els beneficis potencials de les corporacions transaccionals a ambdues bandes de l’Atlàntic. També la proposta filtrada de crear nous mercats obrint el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses transaccionals, les quals unilateralment imposarien les seves pròpies condicions laborals i de serveis. O concedir als inversors estrangers el dret de demandar a governs sobirans davant tribunals d’arbitratge ad hoc per tal de reclamar pèrdues de beneficis derivades de decisions sobre política pública. Així que el TTIP no es tracta d’un acord comercial transaccional entre parts per tal de reduir aranzels tal i com s’està intentant vendre ja que els aranzels entre EEUU i la UE son tan baixos que seria pràcticament impossible reduir-los. Per altre part quan els dirigents parles de ‘reduir les barreres reguladores’ en realitat el que volen dir és eliminar o relaxar les normatives bàsiques reguladores en matèria econòmica, social i de mig ambient o explicat d’una altre manera, permetre a les multinacionals imposar les seves condicions laborals, socials o ambientals.

No ens amaguem: no ens agrada el TTIP

En realitat només cal buscar per la xarxa notícies que facin referència al TTIP per adonar-nos de la discrepància que està generant el tema. Per una banda trobem grups que lluiten contra el TTIP i, per altra banda, els poders amagats darrere del mateix i entre els quals es troben moltes multinacionals, la banca, els governants i altres interessats on sorprèn trobar la gran majoria dels mitjans de comunicació, els quals estan al servei dels anteriors. D’aquesta manera és fàcil entendre que la TTIP el que vol en realitat és reduir les despeses laborals mitjançant la reducció dels drets laborals i de negociació col•lectiva, reduir les prestacions sanitàries, d’educació i socials, instaurant d’aquesta manera la privatització de tots els serveis públics actuals, relaxar la normativa de protecció de dades tant personals com empresarials, tornar a la regulació bancària anterior a la crisi de 2008, relaxar les normes de seguretat alimentària i evitar el control d’etiquetat de productes, traçabilitat, additius i altres, avui vigents dins les regulacions als OMG (Organismes Genèticament Modificats, més coneguts com a transgènics), relaxar les normes sobre l’ús de substàncies químiques tòxiques...millor deixem aquí l’article, oi?

Us convidem a introduir les lletres TTIP al vostre cercador i ja veureu quina sorpresa.

Minut de silenci per l´assassinat d´una veina de Terrassa

Dissortadament el passat dimecres va morir la primera víctima del 2015 per violència masclista a Catalunya.
Com que la dona era veina de Terrassa, des de la SSIU hem preparat un petit homenatge conjuntament amb tots i totes les treballadores i treballadors dels tres centres Unidesa.

Volem amb aquest homenatge denunciar tota classe de violència.

Prou violència masclista!

 

Ley Mordaza

Empar Pablo Martínez | @emparpm
Secretaría confederal de Movimientos y Redes Sociales de CCOO

La Ley de Seguridad Ciudadana no es una iniciativa aislada. Precarizando condiciones de trabajo y de vida a los trabajadores y trabajadoras, suprimiendo derechos de ciudadanía, reprimiendo el ejercicio de las libertades democráticas y pudriendo con su acción política el entramado y los valores constitucionales, este Gobierno y sus alianzas, presentan una batalla ideológica y de modelo social que estamos librando hoy, de nuevo.

En un contexto de profunda crisis, económica, social e institucional, de creciente indignación ciudadana, de injusticias y pobreza, en lugar de fortalecer las vías de diálogo, el Gobierno ha impuesto una demoledora reforma laboral que está suponiendo un enorme retroceso en las libertades sindicales y la negociación colectiva, agudizando la precarización de las condiciones de trabajo, que no ha creado empleo y ha propiciado el incremento de los conflictos laborales: expedientes de regulación de empleo, huelgas sectoriales y de empresa; ha propuesto una reforma del Código Penal que criminaliza el ejercicio de huelga y cercena la libertad sindical y ha presentado una ley de Seguridad Ciudadana que limita el derecho fundamental de manifestación y reunión, relativizando los principios de legalidad y seguridad jurídica, y debilitando el estado de derecho y las libertades democráticas.

El PP ha hecho oídos sordos a la exigencia sindical, no solo de ámbito nacional, sino europeo e internacional, de supresión del artículo 315.3 del Código Penal. Esta exigencia se fundamenta en que dicho precepto tiene su origen en el ordenamiento penal franquista, cuya finalidad era reprimir las huelgas. Hoy esta norma es desproporcionada puesto que el derecho de huelga ya está protegido sin que resulte necesario un tipo penal específico. A la vista de la utilización por parte de la Fiscalía, en 90 procedimientos abiertos que afectan a 300 sindicalistas, de determinadas figuras delictivas como el delito de coacciones a la huelga, como vía de criminalización de la protesta laboral, este sindicato ha impulsado una campaña contra la penalización del ejercicio de huelga y la libertad sindical, bajo el lema “Huelga No Es Delito”.

Las iniciativas llevadas a cabo por el sindicato en el marco de esta campaña de sensibilización, reivindicación y movilización, pasan por presentar una Queja ante la OIT, un Informe-denuncia ante el Comité Europeo de Derechos Sociales, impulsar innumerables mociones en ayuntamientos de ámbito local y de comunidades autónomas, tejer imprescindibles alianzas con el movimiento sindical europeo e internacional, la sociedad civil organizada a través de la Cumbre Social y con asociaciones como Jueces para la Democracia o la Unión Progresista de Inspectores de Trabajo, convocar concentraciones, manifestaciones, organizar jornadas de expertos o coordinar la acción jurídica para garantizar la máxima protección de las personas afectadas ante lo que consideramos una injusticia y una velada embestida contra el movimiento sindical, frente a quienes tienen intereses contrarios a la población asalariada.

Pero como decía, a la persecución de la libertad sindical desde el 315.3 del Código Penal, se suman otras medidas del Gobierno pensadas para cercenar libertades públicas y limitar derechos como es el proyecto de ley orgánica de Seguridad Ciudadana, rechazada por múltiples sectores sociales y políticos.

Por lo que nos afecta más directamente a las organizaciones sindicales, la llamada “Ley Mordaza” incorpora unas previsiones de tipificación de infracciones, que al no ponderar las circunstancias específicas que concurren en el ejercicio de los derechos fundamentales de libertad sindical y de huelga, pueden producir efectos claramente contrarios a la Constitución. En la práctica, esta regulación, convertirá un conflicto laboral en un conflicto de orden público.

El ejercicio de la libertad sindical y la huelga no implican únicamente el derecho a “dejar de trabajar”, sino que según diversas sentencias del Tribunal Constitucional, abarca la publicidad del hecho mismo de la huelga, sus circunstancias o de los obstáculos que se oponen a su desarrollo, a los efectos de exponer la posición sindical, recabar la solidaridad de terceros o superar su oposición. El derecho de huelga implica el derecho de requerir de otros la adhesión a la misma y a participar, dentro del marco legal, en acciones conjuntas dirigidas a tal fin. La actividad del llamado “piquete de huelguistas”, con sus funciones de información, propaganda y persuasión a los trabajadores para que se sumen a la huelga o disuasión a los que han optado por continuar el trabajo, integra el derecho reconocido por el artículo 28.2 de la Constitución, del Título Primero de Derechos y Deberes Fundamentales.

Los supuestos de la nueva Ley de Seguridad Ciudadana, afectarán fundamentalmente a trabajadores y trabajadoras en el ámbito de servicios esenciales o a los denominados servicios básicos; pero pueden afectar al resto de la plantilla cuando ejerzan la libertad sindical en los espacios y lugares públicos, o incluso en sus respectivos centros de trabajo, pues se determinan infracciones en aspectos vinculados a la protección de dicha propiedad e instalaciones privadas.

Aunque son bastantes los supuestos concretos de afectación de los derechos fundamentales de libertad sindical y de huelga de este proyecto de Ley de Seguridad Ciudadana, señalaré algunos para ejemplificar la dimensión de lo que pretende aprobar el Gobierno. Se puede obtener una información detallada consultando elInforme elaborado por los servicios jurídicos de CCOO.

Según el artículo 35.1 de la nueva ley, dado que el ejercicio del derecho de huelga o incluso las reuniones de carácter sindical en las instalaciones en la que se prestan servicios básicos para la comunidad o en sus inmediaciones pueden generar, como es consustancial al derecho de huelga, un perjuicio para su funcionamiento, esto supondría la aplicación directa de una infracción muy grave con sanciones que pueden oscilar entre 30.001 y 600.000 euros. Además, existe una regla de atribución de responsabilidad a los organizadores o promotores (sindicatos, comités, secciones sindicales e incluso asamblea de trabajadores). La delimitación de este tipo de instalaciones se refiere a energía, comunicación, suministros, telecomunicaciones que engloban a millones de trabajadores y trabajadoras.

Otra infracción grave seria la recogida en el artículo 36.4. Se permite la sanción de cualquier acto de obstrucción que pretenda impedir a cualquier autoridad, empleado público o corporación oficial, el ejercicio legítimo de sus funciones o cometidos; esto permite incluir la labor informativa de los piquetes por más que se limiten a trasladar a los empleados públicos los objetivos y fines de la huelga. La norma no recoge qué se entiende por acto de obstrucción y determina notable inseguridad sobre los supuestos de huelga, en los que, además, su finalidad legítima es precisamente alterar la normalidad productiva.

Un último ejemplo, el “deslucimiento” de bienes abre la posibilidad de sanción administrativa de hasta 600 euros según el artículo 37.13 de la nueva ley de Seguridad Ciudadana que lo tipifica como infracción leve. Es decir, será sancionable la mera colocación de una pegatina en un bien público o privado, sin alusión siquiera a la denuncia del propietario; con lo que se colisiona con los actos de difusión de los conflictos laborales y la huelga.

En definitiva, las reformas y proyectos legislativos sobre Seguridad Ciudadana y el Código Penal del Gobierno que desmantelan principios y derechos fundamentales, forman parte de un modelo que CCOO combateporque dibuja una sociedad autoritaria, desigual, insolidaria e injusta.

Signatures contra la llei de Mútues

CCOO registra més de 13.000 signatures a la Delegació del Govern contra la Llei de Mútues

Més de 13.000 delegats i delegades de CCOO, que representen a més de 60.000 treballadors i treballadores de Catalunya, han signat un manifest sol·licitant la no aprovació de la Llei de Mútues, signatures que s'han registrat avui a la Delegació de Govern.

CCOO de Catalunya creu que els membres del Senat haurien de reflexionar i no aprovar l'avantprojecte de la Llei de Mútues, ara en fase de tramitació al Senat, perquè suposa un nou atemptat als drets dels treballadors. A més, és un projecte de llei que ha estat rebutjat per tots els agents socials, associacions professionals, per les pròpies mútues i per la patronal de clíniques privades.

Si s'aprova aquesta norma, s'atorgarà més poder a les mútues, donant-les un major control econòmic i mèdic en els processos de baixa per malaltia comuna, des del primer dia, incrementant el poder de les mútues i els empresaris sense un control adequat de l’administració.

CCOO rebutgem la reforma perquè possibilita que les mútues gestionin qualsevol activitat de la Seguretat Social i es converteixin en policies i fiscals dels treballadors i els metges, generant incerteses i retallant drets, ja que en la norma tot queda obert a un posterior desenvolupament reglamentari.

El control que es vol fer als treballadors/es des del primer dia de la baixa per malaltia comuna, amb la possibilitat que la mútua pugui extingir la prestació econòmica, suposarà que els treballadors hagin d'anar malalts als seus llocs de treball si la mútua ho considera, empitjorant encara més les condicions laborals.

La norma posa sota sospita als treballadors, als quals se'ls pressuposa una conducta fraudulenta i defraudadora de les baixes per malaltia, i els metges d'Atenció Primària veuran minvades les seves competències en l'atenció dels seus malalts quan necessitin una baixa o un alta laboral.

El Govern, amb aquesta norma, pretén potenciar el negoci de les mútues, potenciar un sistema dual del model sanitari, i trencar amb el principi d'equitat, a més de consolidar el procés de privatització de la sanitat pública, aplicant així noves retallades als drets dels treballadors.

La proposta de llei fomenta que les mútues puguin realitzar convenis de col·laboració amb els Serveis Públics de Salut, amb l'objectiu d'accelerar proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques de la població que tenen en la seva cobertura, la qual cosa suposa un model  dual del Sistema Sanitari, un per a les persones en actiu i un altre per a la resta de la ciutadania, saltant-se les llistes d'espera.

CCOO, reclama al Senat que no aprovi un projecte de llei injust, ineficaç i anticonstitucional que provoca indefensió jurídica dels treballadors i treballadores perquè:

•          Obre la porta perquè les mútues puguin assumir noves funcions i prestacions del sistema sanitari públic

•          Potencia un sistema dual del model sanitari, trenca el principi d'equitat, accelerant la privatització de la sanitat

•          Atenta contra el dret a la confidencialitat mèdic-pacient i viola la llei de protecció de dades

•          Suposarà un descens en les malalties professionals

•          Envaeix competències de les comunitats autònomes

•          El caràcter universal de la sanitat pública es qüestiona per criteris economicistes, augmentant les desigualtats socials

També hem cregut convenient fer-vos arribar un full informatiu amb les modificacions del text del RD 625/2014 i les propostes per part de CCOO  en el tràmit parlamentari del Projecte de Llei de Mútues.  Només ens resta donar-vos les gràcies per la vostra participació en la recollida a Unidesa (Es prega veure document adjunt)

Eleccions sindicals

El passat 7 d'octubre es van celebrat les eleccions al comitè d’empresa en el centre de treball CDS I+D Unidesa, amb les següents dades i resultats:

Nombre d’electors: 83                Homes: 78                Dones: 5

Nombre de votants: 68               Homes: 63                Dones: 5

Total paperetes: 68

Paperetes emplenades: 65

Paperetes en blanc: 3

Paperetes nul·les: 0

Per tant, la única candidatura presentada, la qual pertany a les CCOO, ha obtingut el reconeixement de les companyes i companys i continuarà una vegada més com a representació legal de la plantilla.

Destacar que dins el nombre d’electors també es troben companyes i companys en situació de prejubilació, baixa laboral, vacances o permís de paternitat. La participació ha estat d’un 80%, si descomptem de la llista a aquests companys que no han exercit el seu dret a vot, la participació puja al 90%

Des del comitè d’empresa CDS I+D Unidesa, us volem agrair haver exercit el vostre dret a vot i, una vegada més, dipositant en aquest comitè la vostra confiança. També volem agrair als membres de la Junta Electoral la seva presència i bona feina.

Molt satisfets,

El comitè d'empresa.

Tríptico de la Secció Sindical Intercentres CCOO Unidesa

Ya puedes descargarte el tríptico!
Ja pots descarregar-te el tríptic!

En PDF click AQUÍ

Organigrama Unió Intercomarcal Vallès Occidental-Catalunya Central

Companyes i companys

Ahir es va celebrar el primer Consell Intercomarcal després de la fusió de territoris que es va realitzar a l´abril entre la Catalunya Central i el Vallès Occidental.

A part de l´informe general a on s´exposava la feina feta en aquests darrers mesos i els reptes que té la Unió Comarcal en el futur immediat, es va aprovar definitivament l´organigrama de la Unió Intercomarcal.

En aquest podreu veure que el company Sergi Martínez d´Unidesa, membre del Comitè d´Empresa i de la Secció Sindical Intercentres, ocupa la secretaria de Socioeconomia de la Unió Intercomarcal, a part de continuar sent el responsable de CCOO a la ciutat de Terrassa i participant en les tasques d´assessorament mancomunat.

Aquest reconeixement a una persona de la nostra plantilla per part de la direcció del sindicat territorial ens referma en la nostra aposta per un model sindical de col·laboració, esforç i dedicació sindical des de l´empresa i cap al sindicat utilitzant el crèdit horari del que disposem els delegats i delegades. Aquesta implicació es materialitza també en  la resta de persones que formen part dels comitès d´altres centres de Treball d´Unidesa, de la Secció sindical Intercentres i sobretot de l´afiliació que ens dona la confiança i el suport necessari per continuar amb l´acció sindical que ens fa ser una empresa referent també en l’àmbit del món laboral.