Qui té por de la vaga general?
Per Joan Carles Gallego Herrera
La passada setmana es va aprovar la convocatòria de vaga general per al proper 14 de novembre. El debat en relació a la necessitat de la convocatòria venia de lluny. I la valoració sindical de la necessitat i oportunitat de la convocatòria ha coincidint amb la valoració d’un nombre important d’organitzacions socials (veïnals, de pares i mares d’alumnes, d’usuaris de la sanitat i plataformes en defensa de la salut pública, d’associacions juvenils i estudiantils, d’entitats del tercer sector, d’associacions de persones en l’atur, d’afectats per les hipoteques, etc.) agrupades en la Plataforma Prou Retallades a Catalunya, o en la “Cumbre Social” al conjunt de l’Estat.
Quan es va fer pública la voluntat de convocar vaga general per al 14-N, van aparèixer una allau de veus critiques amb la convocatòria: l'oportunitat, la utilitat, la necessitat. Una de les crítiques girava al voltant de la data de la vaga general, el 14-N. S’explicitava una contradicció per la interferència que la vaga general i el debat social que l’acompanya podia generar en la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren el 25-N. Sembla com si algú pugui pensar que en les eleccions al Parlament de Catalunya els temes socials no poden entrar en l’agenda del debat ciutadà o de les opcions de vot. Les eleccions del 25-N són importants, molt importants per a la ciutadania de Catalunya. Ho són perquè el debat nacional s’ha situat de manera central i haurem de votar en conseqüència a les ofertes polítiques que es facin sobre el tema. Però aquest debat no pot ser aliè a la realitat social, als problemes concrets de la ciutadania als quals s’ha de respondre: els 800.000 aturats, el 29’5% de pobres, els desnonats, els treballadors públics, que han vist empitjorades les condicions laborals, els usuaris de la sanitat, l’educació o la dependència, els treballadors a qui s'apliquen EROs injustos o se’ls viola la negociació col·lectiva i no troben suport en l’Administració catalana. El debat nacional no és un debat abstracte, perquè la nació no és quelcom abstracte, sinó que és el marc on volem disposar d’instruments d’autogovern, de polítiques públiques d’ingressos i de despeses, que donin respostes concretes a les necessitats personals i socials de la ciutadania. No hi ha nació sense ciutadans. I ser ciutadà és ser subjecte de drets, és disposar de plena capacitat i plena llibertat per decidir com es vol exercir la ciutadania.
És per tot això que no entenc les crítiques, ja que la vaga general és un dret democràtic que s’ha d’exercir de manera autònoma pels subjectes convocants, amb la intenció d’incidir en la consecució d’uns objectius, en aquest cas canviar unes mesures inútils i injustes. I no crec que la convocatòria electoral pugui aturar o congelar l’exercici d’un dret democràtic. Aquesta convocatòria de vaga es realitza en el context d’una Jornada d’Acció Europea, coincident amb vagues a d’altres països del sud d’Europa, impel·lits per unes polítiques de retallades de drets laborals i socials que a Catalunya ens endinsen cada cop més en la recessió, augmentant l’atur, la pobresa i la desigualtat social. Ni podem aïllar-nos d’una mobilització europea, ni podem mirar cap a una altra banda, ja que aquí a Catalunya s’estan aplicant amb forta devoció les polítiques de retallades. Si això fos Finlàndia potser haguéssim participat en la Jornada d’Acció de la CES d’una altra manera, però ací estem rebent tots els efectes negatius de les polítiques neoliberals dictades pels poders financers i que el Govern de la Generalitat i el Govern central apliquen sense matisos.
Si volem incidir en el canvi de polítiques a Europa és necessari impulsar aquesta convocatòria de vaga general en el marc de la Jornada d’Acció i Solidaritat convocada per la Confederació Europea de Sindicats. La confluència del moviment sindical dels països del sud d’Europa, els més castigats avui per les polítiques d’austeritat sense estímuls que estan esfondrant les economies i destruint els drets socials, ens dóna més força. Una força que ha d'incidir en el canvi de les polítiques nacionals i europees, ja que estan interrelacionades i es retroalimenten.
Per això el 14-N hem de fer una gran vaga general. Això és el que ha de fer por als poders econòmics i el que ha de molestar aquells polítics que els representen. Per què qui, sinó aquests, han de tenir por de la vaga general? Qui vol més autogovern per posar-lo al servei del progrés, del bé comú, de la solidaritat, dels drets, de la igualtat... no ha de tenir por del 14-N, s’hi ha de sumar perquè sap que la lluita pels drets socials i pels drets nacionals és inseparable.
Quan es va fer pública la voluntat de convocar vaga general per al 14-N, van aparèixer una allau de veus critiques amb la convocatòria: l'oportunitat, la utilitat, la necessitat. Una de les crítiques girava al voltant de la data de la vaga general, el 14-N. S’explicitava una contradicció per la interferència que la vaga general i el debat social que l’acompanya podia generar en la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren el 25-N. Sembla com si algú pugui pensar que en les eleccions al Parlament de Catalunya els temes socials no poden entrar en l’agenda del debat ciutadà o de les opcions de vot. Les eleccions del 25-N són importants, molt importants per a la ciutadania de Catalunya. Ho són perquè el debat nacional s’ha situat de manera central i haurem de votar en conseqüència a les ofertes polítiques que es facin sobre el tema. Però aquest debat no pot ser aliè a la realitat social, als problemes concrets de la ciutadania als quals s’ha de respondre: els 800.000 aturats, el 29’5% de pobres, els desnonats, els treballadors públics, que han vist empitjorades les condicions laborals, els usuaris de la sanitat, l’educació o la dependència, els treballadors a qui s'apliquen EROs injustos o se’ls viola la negociació col·lectiva i no troben suport en l’Administració catalana. El debat nacional no és un debat abstracte, perquè la nació no és quelcom abstracte, sinó que és el marc on volem disposar d’instruments d’autogovern, de polítiques públiques d’ingressos i de despeses, que donin respostes concretes a les necessitats personals i socials de la ciutadania. No hi ha nació sense ciutadans. I ser ciutadà és ser subjecte de drets, és disposar de plena capacitat i plena llibertat per decidir com es vol exercir la ciutadania.
És per tot això que no entenc les crítiques, ja que la vaga general és un dret democràtic que s’ha d’exercir de manera autònoma pels subjectes convocants, amb la intenció d’incidir en la consecució d’uns objectius, en aquest cas canviar unes mesures inútils i injustes. I no crec que la convocatòria electoral pugui aturar o congelar l’exercici d’un dret democràtic. Aquesta convocatòria de vaga es realitza en el context d’una Jornada d’Acció Europea, coincident amb vagues a d’altres països del sud d’Europa, impel·lits per unes polítiques de retallades de drets laborals i socials que a Catalunya ens endinsen cada cop més en la recessió, augmentant l’atur, la pobresa i la desigualtat social. Ni podem aïllar-nos d’una mobilització europea, ni podem mirar cap a una altra banda, ja que aquí a Catalunya s’estan aplicant amb forta devoció les polítiques de retallades. Si això fos Finlàndia potser haguéssim participat en la Jornada d’Acció de la CES d’una altra manera, però ací estem rebent tots els efectes negatius de les polítiques neoliberals dictades pels poders financers i que el Govern de la Generalitat i el Govern central apliquen sense matisos.
Si volem incidir en el canvi de polítiques a Europa és necessari impulsar aquesta convocatòria de vaga general en el marc de la Jornada d’Acció i Solidaritat convocada per la Confederació Europea de Sindicats. La confluència del moviment sindical dels països del sud d’Europa, els més castigats avui per les polítiques d’austeritat sense estímuls que estan esfondrant les economies i destruint els drets socials, ens dóna més força. Una força que ha d'incidir en el canvi de les polítiques nacionals i europees, ja que estan interrelacionades i es retroalimenten.
Per això el 14-N hem de fer una gran vaga general. Això és el que ha de fer por als poders econòmics i el que ha de molestar aquells polítics que els representen. Per què qui, sinó aquests, han de tenir por de la vaga general? Qui vol més autogovern per posar-lo al servei del progrés, del bé comú, de la solidaritat, dels drets, de la igualtat... no ha de tenir por del 14-N, s’hi ha de sumar perquè sap que la lluita pels drets socials i pels drets nacionals és inseparable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario