Retallar drets empobreix i exclou

Retallar drets empobreix i exclou

---

Per Joan Carles Gallego Herrera

 

Les polítiques de retallades socials (educació, salut, serveis socials, RMI...) que el Govern de la Generalitat ha dut a terme aquests darrers anys i les contrareformes legals que s’han aprovat al Congrés de Diputats, amb els vots de PP i CiU (reforma laboral, protecció atur, dependència, llei d’estabilitat financera...), estan generant majors desigualtats i major pobresa. Lluny de servir per combatre les causes que han fet caure l’activitat econòmica, estan comportant la ruptura dels mecanismes que estaven fent avançar la societat en igualtat i cohesió. Amb pocs dies de diferència hem conegut que avui a Catalunya l’atur supera el 22%, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), amb més de 650.000 persones aturades registrades com a demandants d’ocupació; i més de 2.200.000 persones es troben en situació de pobresa (segons l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2011).

Les polítiques de retallades de drets laborals que s’estan duent a terme no ajuden a crear ocupació; al contrari: faciliten la seva destrucció i fan augmentar els índexs d’atur. Al mateix temps, les condicions de treball dels que estan treballant empitjoren, ateses les facilitats que té l’empresari per no aplicar el conveni o per precaritzar i endurir les condicions laborals per als nous contractes (l’atur permet pressionar a la baixa les condicions). I les retallades en les polítiques socials, en general, i, en particular, l’enduriment de les condicions d’accés a la protecció social i el subsidi de les persones aturades estan empenyent cada cop més persones a la situació d’exclusió social.

Algunes dades evidencien amb claredat aquesta realitat:

· El passat mes de maig, la cobertura de protecció d’atur arribava només al 67’1% del total de persones aturades (el 2011 era el 79’8%). 207.414 persones no tenien cap tipus de prestació, 1 de cada 3 aturats/des.

· De les 212.962 persones aturades majors de 45 anys, 133.459 porten més de dos anys en l’atur

·  Hi ha 100.600 llars on no hi ha cap perceptor d’ingressos (20.000 més que fa un any). 236.500 llars, un 8’5% del total de llars catalanes, tenen tots els seus membres desocupats.

· De les 402.227 persones que tenen contracte a temps parcial, 203.118, el 50’5%, han acceptat aquest contracte perquè no n’han trobat cap a temps complet (un 8% més que fa un any).

Davant d’aquestes realitats, és una enorme injustícia reduir la despesa pública en les polítiques que tenen impacte sobre les persones en pitjor situació, en especial, les que no tenen feina i la seva xarxa familiar està molt afeblida. Retallar en prestacions per atur i en serveis adreçats a les persones amb dependència és injust. Però aquestes són les polítiques que es vénen aplicant aquests anys a Catalunya i a l’Estat, a l’empara de les orientacions de la UE. Quan es retalla la RMI, quan s’aprova una contrareforma laboral, quan s’aplaudeix la Llei d’estabilitat financera, quan s’endureix l’accés a la prestació d’atur, quan s’aplica un recàrrec a la despesa farmacèutica, quan es restringeixen les beques de menjador, quan s’encareix l’educació infantil, quan es restringeix l’atenció a la dependència, quan les pensions perden capacitat adquisitiva, etc., és que estem davant de la major agressió a la democràcia, les persones i els seus drets.

Els governs estan fent ofrenes als mercats financers amb els drets de les persones i estan desmuntant l’estat social. I això genera conflicte, tant en l’àmbit laboral com en el social. Cal una resposta social àmplia, des del centre de treball i des de la societat. Una resposta que ha d’incidir també en les polítiques europees, confluint des de diversos països per contraposar a les polítiques neoliberals d’austeritat, sense estímuls al creixement, l’exigència de canvi de la política europea que posi en el centre els drets socials i laborals que configuren el model social europeu.