28 Abril Jornada de lluita contra els pressupostos antisocials

Juntes podem!

Aturem els pressupostos antisocials!

Amigues, amics...
Un cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la
nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen un mateix anhel de justícia social i
dignitat. Sindicats, plataformes unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos,
ciutadanes i ciutadans... ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però que, juntes,
podem canviar les coses!

Vet aquí que el Parlament de Catalunya debatrà, d’aquí uns dies, els Pressupostos del
2013. Ho farà davant d’un país sacsejat pels efectes d’una crisi devastadora  i unes polítiques
d’austeritat – gestades a Brussel·les i a Madrid, però també a la Plaça de Sant Jaume - que han
malmès els fonaments del nostre model social. Prop de 900.000 persones volen treballar i no
poden perquè no hi ha feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en situació
de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se sostenen sobre l’esforç de dones
soles.  Desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent,
esdevenen quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat és més a prop que mai de
patir una profunda fractura.

El debat sobre els pressupostos no va de xifres inabastables; va de persones, va de
les nostres condicions de vida. Es tracta de saber si les mateixes elits financeres i empresarials,
les mateixes famílies adinerades de tota la vida  – una ínfima, però molt influent minoria  –
seguiran acumulant riquesa a costa dels nostres drets. Sembla ser que la controvèrsia entre el
govern de Rajoy i la Generalitat rau en el marge de dèficit que l’Estat autoritzarà als comptes
autonòmics. Val a dir, si la retallada de la despesa social serà de 4.400 milions d’euros... o si
“només” representarà la meitat d’aquesta xifra.
Bé, doncs... Avui som aquí, ben a prop del Parlament, per dir-ho sense embuts: cap
d’aquests escenaris és acceptable,  cap.  Ja n’hi ha prou! No només es tracta d’aturar les
retallades que planen sobre sanitat i educació, sobre la cultura i sobre els mitjans de
comunicació públics, sobre les prestacions socials o la funció pública, sobre les polítiques de
cooperació... sinó que és urgent revertir les mesures restrictives d’aquests últims anys,
preservar el bé comú i el territori,  endegar un nou desenvolupament al servei de les
persones...

Nosaltres també sabem comptar. Enguany, el servei del deute financer de la
Generalitat depassarà els 2.300 milions d’euros. I és que els bancs, molts d’ells rescatats amb
els diners dels nostres impostos, obtenen liquiditat del Banc Central Europeu a l’1 %... i
financen les administracions públiques a interessos molt més elevats - com és el cas de la
Generalitat, que el 2011 va pagar un tipus mig del 5’18 %. Ja és hora de discutir la legitimitat
d’aquest deute, de decidir què és just pagar, quan i com convé fer-ho... i de denunciar allò
que és usura.Sabem comptar i tenim memòria: a l’estiu de 2011, d’esquenes al poble i amb el
suport dels nostres actuals governants, fou aprovada una reforma constitucional que donava
prioritat al pagament del deute financer per damunt de qualsevol altra partida pressupostària.
Avui som aquí per dir que les nostres vides valen més que els rèdits dels especuladors!
Estem fartes de sentir que no hi ha diners, que no hi ha alternatives i que tot plegat
és una mena de fatalitat bíblica. No.  El que s’ha ensorrat és un model econòmic paràsit,
depredador i insostenible. I els seus beneficiaris volen que en seguim pagant les despeses.
Enguany, els interessos de les obres avançades per  les  grans constructores  – com ara els
“peatges a l’ombra” – representaran més de 1.000 milions d’euros. Aquestes partides també
són prioritàries?
Però, no només som lluny de recaptar els impostos que caldria entre la minoria
benestant, sinó que el frau fiscal estimat a Catalunya s’eleva a 16.000 milions d’euros.
Quants llits d’hospital tancats representa tot plegat? Quantes beques universitàries? Quantes
ajudes socials o quantes inversions? Quantes empreses públiques, privatitzades a bon preu per
als amics del govern, en nom de la imperiosa necessitat d’eixugar el dèficit? I tant que hi ha
diners! El que manca és la voluntat política d’anar a buscar-los allí on són. Cal acabar amb el
frau fiscal, recuperar l’impost de successions, fer que pagui més qui més té!
D’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la
majoria social i els privilegis d’uns pocs. Ells en tenen prou de despenjar un telèfon, reservar
un seient en un consell d’administració a un antic governant o  fer un generós donatiu  de
campanya per pesar sobre la conducció del país. Nosaltres, per contra, hem de sortir al carrer
a centenars de milers, fins i tot a milions de ciutadanes i ciutadans, per fer-nos escoltar. Hem
de muntar vagues generals; hem d’organitzar protestes a les empreses per defensar els llocs
de treball... i, a sobre, patir violències policials, com li va passar a  l’Ester Quintana.  Hem
d’aturar desnonaments a peu de carrer, com ho fa la PAH, rebent insults, multes i garrotades...
La democràcia formal, les seves institucions, segrestades pels mercats financers, es tenyeixen
d’autoritarisme.

Companyes, companys...

Avui han confluït moltes marees. Allí, mestres, pares i mares d’alumnes, canalla... en
defensa d’una educació pública i de qualitat – la que pateix retallades mentre es mantenen
concerts amb escoles religioses que segreguen nens i nenes. Bates blanques per tot arreu
reivindicant una sanitat que constitueix una conquesta i que pretenen desballestar per muntar
negocis privats. Treballadores i treballadors de la funció pública i d’empreses públiques,
estudiants... Però igualment veïnes i veïns dels barris, activistes dels més diversos moviments
socials, sindicalistes de tots els sectors, pensionistes, gent del món de la cultura i la cooperació,
persones aturades, jovent condemnat a la precarietat... Dones, que avui heu encapçalat la
nostra manifestació, palesant la violència que significa l’austeritat per als col·lectius més
desprotegits i que, vosaltres sí, ens representeu...Aquí hi ha la societat civil. No pas aquella que es reuneix al Cercle Eqüestre, que té comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aquí està la ciutadania. La que té dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a nació i el model de país que volem
construir. Perquè ambdues coses són indestriables. No acceptem que els nostres drets siguin
moneda de canvi, ni  tampoc  que la llibertat del nostre poble sigui restringida.  Som gent
assenyada, no pas com els bojos cobdiciosos que ens condueixen al desastre.  Per això ho
volem tot i ho volem alhora. Volem una Catalunya social. Perquè, decidim el que decidim en
una futura consulta, serà impossible bastir cap projecte democràtic sobre la base d’un país
atomitzat, desmoralitzat i aclaparat per la misèria. I volem la plenitud de la llibertat perquè no
podem defensar l’Estat social sense democràcia, sense recuperar-la, regenerar-la i eixamplar-la
de manera realment participativa.

Estem aquí per rebutjar els pressupostos antisocials que s’estan anunciant i el
xantatge que ens estan fent al seu voltant. No acceptem cap retallada en educació, sanitat,
prestacions socials... No admetem reduccions de llocs de treball,  pèrdues  salarials,
desregulacions i deteriorament de les condicions laborals... No admetem l’espoli de les
empreses i serveis públics. No admetem la pobresa, les desigualtats, ni la destrucció del nostre
entorn a còpia de fracking, privatitzacions de l’espai públic o projectes de l’estil d’Eurovegas .
No volem ser una maquila del sud d’Europa!

Hi ha un altre camí possible. Un camí que passa per plantar cara: a Madrid, i als dictats
de la troika, sí. Però igualment als poders financers, als lobbys i als grans rendistes de casa
nostra. És una alternativa que passa per l’auditoria i la reestructuració del deute, per la
instauració d’una tributació progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupció... Només
sobre aquesta base serà possible mantenir l’Estat del benestar, desenvolupar polítiques actives
d’ocupació, promoure l’habitatge social,  afavorir el cooperativisme,  impulsar una economia
agrícola i industrial sostenible i respectuosa amb el medi ambient...

Amigues i amics...
Tenim força raons per no confiar  en la bona disposició del Govern, ni en la gosadia
d’aquest Parlament. No faltarà qui us dirà que, en aquestes condicions, no hi ha res a fer. No
els escolteu. La gent de més edat recorda que Franco va morir al llit, però la seva dictadura va
morir al carrer. Els més joves ja heu vist un 11 de Setembre que ha remogut les plaques
tectòniques del règim heretat de la transició. Fins i tot l’actual configuració de forces polítiques
porta la petja de l’última vaga general. Des d’una mobilització social sostinguda podem canviar
moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama polític, permetre el
sorgiment de nous subjectes... Aquesta lluita només fa que començar. Tornarem. Els
pressupostos del 2013 no seran un tràmit, ni un arranjament a esquenes del poble. Tornarem.
La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes podem. Això
no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. No hem vingut
a fer retòrica, sinó a escriure la nostra pròpia història, a prendre en mà el nostre destí.
Aturarem els pressupostos antisocials!

Coratge! La dignitat vencerà! Juntes podem!