La nova tisorada del Govern amenaça amb desmantellar els mitjans públics a Catalunya

Secció: Economia - Laboral - Societat - Cultura

La nova tisorada del Govern amenaça amb desmantellar els mitjans públics a Catalunya

CCOO vol alertar davant del pla que la Generalitat està duent a terme per canviar el model en els mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya, orquestrat pel Departament de Presidència que encapçala el conseller Francesc Homs. En les últimes setmanes aquest pla es va concretant: la Direcció de la CCMA (que agrupa TV3 i Catalunya Ràdio) ha anunciat el tancament d'un seguit de corresponsalies de TV3 primer i de Catalunya Ràdio després, amb l'acomiadament de tots els corresponsals que fins ara desenvolupaven aquesta feina i la seva substitució per un trasllat molt insuficient de persones de la plantilla.

El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat un avantprojecte de pressupostos per a 2013 amb una reducció del 17% de l'aportació de la Generalitat i amb una reducció del 18% del capítol de sous i salaris. Paral·lelament, la CCMA ha signat uns convenis per a la cobertura de la informació local i territorial amb La Xarxa (ens sorgit de la fusió de COM Ràdio i la XAL, que agrupa emissores locals i de la Diputació de Barcelona) i amb l'ACN (Agència Catalana de Notícies). Les Direccions de l'ACN i de La Xarxa han anunciat també als representants dels seus treballadors propostes amenaçadores de greus retallades salarials i de nous acomiadaments.

Tots els mitjans públics de comunicació han patit retallades any rere any però segueixen sent tossudament líders d'audiència. L'ACN ha obtingut el reconeixement de la seva utilitat per la unanimitat de tots els grups del Parlament a través de l'aprovació d'una moció sobre el model i futur de la CCMA, l'11 d'abril passat.

Tampoc no hem d'oblidar que a la Corporació de RTVE, les amenaces d'un nou ERO són insistents, a més de les retallades plantejades a la negociació del nou conveni. Televisions locals com BTV sembla que tampoc no se n'escapen d'un possible canvi de model.

QUI GUANYA I QUI PERD AMB AQUEST NOU MODEL?

El govern de la Generalitat, les Direccions de la CCMA, de l'ACN i de La Xarxa argumenten la manca de recursos econòmics a causa de la crisi per justificar aquestes noves retallades de pressupost que se sumen a les ja practicades els anys anteriors. Fer recaure una rebaixa de pressupost de manera tan brutal sobre els treballadors, els seus salaris i condicions laborals i, finalment, en la pèrdua de llocs de treball va contra la concepció del servei públic a la ciutadania.

La precarització del sector públic dels mitjans de comunicació afebleix la qualitat democràtica del país, priva d'informació veraç i plural als ciutadans i afavoreix que els continguts informatius quedin en mans de grups privats amb interessos privats. Una lesió fonda als mitjans públics de comunicació és una ferida molt greu al debat democràtic i un perjudici irreparable a les estructures d'Estat.

Tenir uns treballadors molt amenaçats contribueix al seu interès d'aprofundir en la "regovernamentalització" d'uns mitjans de comunicació que, a través de les lleis audiovisuals impulsades en l'etapa anterior, havien començat a caminar per vies més plurals i independents.

Els guanys, doncs, d'aquesta crisi se'ls volen endur el Govern i els grups de comunicació privats. Guanys polítics i econòmics. Les pèrdues, per als treballadors i per als ciutadans.

COM FER FRONT A AQUESTA NOVA DESTRALADA?

En primer lloc, la responsabilitat de la retallada recau en el Govern i en la connivència de les Direccions dels mitjans, que exerceixen de capdavanters de la retallada.

Hi ha el perill que CiU i els seus aliats tinguin un control total de l'univers comunicatiu públic de Catalunya, en unir les estructures de la Generalitat i del món local amb la Diputació de Barcelona. El perill de passar a un concepte de pensament polític-social únic és imminent, i podem caure en una vella administració de partit majoritari quasi únic. Davant l'opció política independentista/sobiranista, corren el risc de fer una estructura comunicativa de tipus estatalista-totalitari si mermen la pluralitat informativa.

Cal intensificar la mobilització dels treballadors i teixir lligams de complicitat i coordinació entre les diferents empreses i amb la societat per a una resposta conjunta.

O el govern de la Generalitat i les Direccions retiren els seus projectes i els substitueixen per una negociació col·lectiva que garanteixi el futur dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya, dels llocs de treball i les condicions laborals dignes, o el conflicte en el sector serà profund, llarg i sacsejarà la societat de Catalunya.

Davant d'aquest panorama, reclamem:

a) Una forta defensa dels serveis públics, del seu model i, per tant, dels recursos necessaris per mantenir-los, tant a nivell pressupostari com de plantilles.

b) Tornar a desgovernamentalitzar els mitjans públics i que aquest pas es faci evident.

c) Responsabilitat política dels qui governen per mantenir una democràcia plural i representativa on càpiguen totes les opinions.

d) No especular amb els mitjans de comunicació, ja que el seus continguts (informatius i no estrictament informatius) influeixen a molts i amb profunditat a les persones.

e) Explorar alternatives comptant amb l'opinió dels treballadors, com ara la cogestió del servei públic, i reforçar la presència de la ciutadania a través de l'accés als òrgans de decisió dels mitjans.

Les autoritats han d'assumir el compromís de donar respostes al mitjans públics, que estan en fase de dura negociació de convenis i mesures laborals. Unes respostes que han de ser justes, assumibles en temps de crisi i que permetin la continuïtat dels mitjans.