Pressupostos increïbles

pressupostos increïbles

---

Per Joan Carles Gallego Herrera

Increïbles per poc creïbles. Increïbles per absurds. Increïbles per injustos. L’avantprojecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) pel 2013, presentats el passat divendres, segueixen la tònica dels aprovats pel 2011 i pel 2012: instal·lar-se en la contenció de la despesa retallant de manera indiscriminada les diferents partides pressupostàries. No hi ha cap indici en l’avantprojecte d’una possible estratègia positiva a curt termini, que s’orienti a reactivar l’activitat econòmica i crear ocupació o a promoure millores socials, ni a mig o llarg termini que posi les bases d’una millora de les capacitats econòmiques i socials del país.

Es segueix colpejant el sistema públic de protecció social (disminueix el capítol de prestacions d’atur, fruit de l’enduriment a l’accés establert el passat juliol) i les polítiques actives d’ocupació (que haurien de facilitar la reinserció laboral). Pel que fa a les pensions es manté un alt nivell d’ambigüitat (potser esperen que passin les eleccions del País Basc i Galicia) i s’anuncia una pujada de l’1% pel 2013, però no es garanteix el compliment de la llei (que obliga a revaloritzar les pensions en funció de l’evolució de l’IPC de novembre 2011 a novembre 2012 que pot estar per sobre del 3%). Les inversions públiques disminueixen de manera significativa més del 16%. Els sous públics segueixen congelats i es segueix disminuint plantilla amb els efectes negatius sobre condicions de treball i serveis.

Mentre s’aplica el cop de destral a la despesa, es segueix sense actuar de forma decidida sobre els ingressos. L’impacte previst de la pujada de l’IVA (+6.364 M€)  no compensa ni de bon tros la caiguda global dels ingressos (l’augment net total dels ingressos és de 3.123 M€) provocada per la davallada de l’activitat econòmica o per l’aplicació d’una injusta amnistia fiscal. És obvi que la manca d’una Reforma Fiscal en profunditat impedeix disposar de la suficiència d’ingressos i manté un sistema injust que privilegia a grans fortunes, grans empreses i rendes de capital, amb un tracte fiscal de privilegi front a les rendes del treball. Reforma fiscal i lluita contra el frau (es calcula per sobre dels 80.000 M€) i l’economia submergida permetrien reorientar les polítiques públiques vers la reactivació econòmica i evitar bona part de les injustes retallades socials.

Malauradament aquesta política pressupostària fa temps que s’aplica. Els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i els de l’Estat del 2011 i 2012 s’inscrivien en les mateixes orientacions i ja sabem els resultats: destrucció d’activitat econòmica i increment de l’atur. Són polítiques que no han estat validades per la ciutadania ja que no figuraven en els programes electorals dels partits que governen. És per això que, a banda de la inutilitat i injustícia del seu contingut, ens trobem també davant d’un frau democràtic. Per això exigir un referèndum en relació a les retallades és avui simplement demanar democràcia.

A Catalunya la celebració d’eleccions el proper 25N no permet presentar els Pressupostos per al 2013 ni fer-ne el debat fins l’any vinent. Però el Pressupost és el debat polític més important i és el que dona respostes als problemes concrets de la ciutadania. Per això hem d’aprofitar el procés electoral per fer també aquest debat a fons. Sabem el que ha passat aquests dos anys en què s’han aplicat enormes retallades en els serveis que rebem (sanitat, educació, serveis socials), s’han empitjorat les condicions de treball dels empleats públics (caiguda de més del 15% en retribucions i pèrdua relativa de més del 10% d’ocupació), ha seguit caient l’activitat econòmica i creixent l’atur (més del 23%), davallant la protecció social (més de 7.000 persones han estat excloses de la RMI i més de 100.000 llars no hi entra cap ingrés) i la precarització laboral s’ha instal·lat en el mercat de treball especialment entre la poca joventut que ha pogut accedir-hi (més del 50% de menors de 25 anys a l’atur), etc.

Davant les properes eleccions hem de reclamar als partits que es presenten i aspiren a governar que ens diguin també quines respostes donaran a aquesta realitat. Que ens diguin quines polítiques impulsaran: tant per fer avançar Catalunya com a país, que és el que a dia d’avui més es parla, com quin és el model de país que ens proposen construir i com. Que ens presentin programes electorals que responguin als problemes concrets de la gent: recuperarem l’impost de successions i abordarem un model fiscal més progressiu des de les competències que actualment tenim? desplegarem l’Estatut pel que fa a la renda garantida de ciutadania? seguiran les retallades a educació i salut? es prioritzarà una política industrial activa per afavorir la reactivació econòmica o serem subsidiaris de les pressions de determinats sectors empresarials? S’impulsarà la concertació social com mecanisme per abordar els problemes? S’actuarà per erradicar el treball no declarat? I un llarg etcètera que haurem d’anar situant ens els debats i intervencions dels propers dies.

Si volem incidir per canviar les coses hem de seguir pressionant, al carrer i en les urnes. Explicitant el rebuig d’unes polítiques i aportant alternatives. Ja abans de l’estiu s’anunciava una tardor calenta que s’està concretant en un procés de mobilitzacions sostingudes i creixent: de denúncia de les injustes polítiques de retallades de drets laborals i socials que s’apliquen i a les polítiques pressupostàries que ho sustenten, de contesta i conflicte en les empreses, administracions i centres de treball on es s’està aplicant de forma unilateral un enduriment en les condicions de treball.